Què ens amaguen?

Tu que ets periodista”... La descàrrega que caurà en uns segons en forma de pregunta em posa en estat de guàrdia. “Què es diu de l’epidèmia, més enllà del que publiqueu els mitjans?” Bum!... M’ho temia, perquè jo no en sé res de res de la Covid-19 i em fa l’efecte que, més que de maniobres conspiratives, som víctimes d’una gran desorientació general.

Aquesta és una crisi amb més preguntes que respostes, com tenim ocasió de comprovar cada dia en les conferències presumptament informatives dels nostres governants. “Què creus que ens amaguen?”, continua l’interlocutor, incansable, desconfiat, revoltat per tanta confusió oficial. Doncs, probablement, ens deuen amagar moltes coses, però no la més evident: que ens movem tots a les palpentes i que prenem decisions sense la garantia que no les haguem de revertir. Les úniques certeses que tenim –les que ens diuen els científics– és que la cosa va per llarg i que l’epidèmia no estarà realment controlada fins que no disposem d’una vacuna. Mentrestant, expliquen, toca coexistir amb el virus. Molt bé, aquest és el quadre general. I ara, com baixem al detall? Com ens encarem a la fase 2 o 3 o 4, la del desconfinament, la de reactivar la vida econòmica, social, educativa...? No, no ens amaguen res, al contrari, se’ns mostren diàfans en cada compareixença pública: no ho saben.