La mesa de diàleg

El president Quim Torra reclamava ahir, des de les pàgines d’aquest diari, el retorn a la mesa de diàleg. La mesa de diàleg, suposo que ja ho recorden, és el preu que li va posar ERC a Sánchez per poder ser elegir president del govern espanyol ara fa poc més de cent dies, quan la seva investidura penjava d’un fil. Fins i tot es va celebrar una primera reunió d’aquesta mesa entre el govern català i l’espanyol. Va ser el 26 de febrer passat. Es podria dir que va acabar en empat, però que cadascú hi va poder dir la seva. La setmana passada, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va reclamar la celebració de la segona reunió de la mesa, que, de fet, havia acordat reunir-se cada mes. Al president Sánchez, però, li sembla que ara, amb el virus pel mig, no toca. “Estic disposat a agafar el guant”, li va respondre a Rufián, però hi va afegir: “Però ara estem en el que estem.” Vaja, que li va dir que no. Algú del PP li hauria dit un no rotund, probablement. Sánchez, que sempre és més elegant, diu que “recull el guant”, però també li acaba dient que no. Deu ser aquesta, la diferència entre la dreta i l’esquerra espanyola, les dues maneres de dir que no. Ahir, deia al principi, Torra va dir a aquest diari que, passats els pics de l’epidèmia a Catalunya i a Espanya, no hi ha cap motiu perquè les dues delegacions dialogadores no es tornin a reunir. “Ho podríem fer tranquil·líssimament”, va dir. Ni tranquil·lament ni molt tranquil·lament, tranquil·líssimanent. Em va semblar que hi posava una certa ironia. Sobretot després d’haver explicat com són les reunions actuals entre els dos presidents, que ara les fan amb setze presidents autonòmics més cada diumenge: no escolten res, va venir a dir. Demà passat farà dos mesos clavats de la primera reunió de la mesa de diàleg. Veurem si se’n celebra una segona, i com serà. Perquè en només tres mesos, en poc més de cent dies de govern, ha passat de parlar de diàleg i més diàleg a fer el sord gràcies a un decret d’alarma que li permet tirar pel dret. Serà interessant veure què passa quan no el pugui estirar més.