Els nàufrags de la Covid

El vuit per cent de totes les empreses de l’Estat espanyol han tancat per culpa del coronavirus i és incerta la quantitat que ja no tornaran a obrir. Aquesta sola dada demostra per si mateixa la inoportunitat del terme relaxament o desescalada per definir l’horitzó que ens espera, una nova normalitat –en diuen– que en realitat ens convocarà a tots plegats a nous aplaudiments des dels balcons, en aquest cas adreçats al següent col·lectiu d’herois encarregats de lluitar a primera línia: els treballadors socials. Superat amb un reguitzell funest de morts el desafiament sanitari, ens espera a la cantonada un repte tant o més assassí: la marea de famílies sobtadament empobrides que exigiran als governs i al conjunt de la societat noves prioritats i grans dosis de solidaritat. Per això cal aplaudir les primeres iniciatives sorgides des de diferents administracions per proporcionar un coixí de supervivència als nàufrags que aviat suplicaran tornar a pujar a la barca. Per exemple, els dos-cents euros que l’Ajuntament de Barcelona destinarà als autònoms que acreditin pèrdues del setanta per cent en els seus ingressos. Una xifra que se sumarà als dos-cents euros que la Generalitat destinarà a les famílies que no ingressin més de 2.098 euros bruts al mes. I també la renda mínima vital en la qual treballa el govern espanyol, que en principi podria destinar fins 1.200 euros mensuals a les famílies més necessitades. És aquesta la propera trinxera on ens tocarà defensar-nos dels efectes devastadors de la pandèmia, i no podem deixar sols els treballadors socials que hi hauran de fer front. Gent que fins ara ja treballava per sobre de les seves possibilitats i que es prepara per a una dramàtica multiplicació dels casos que atendran. La nova normalitat passarà també per gestionar aquesta realitat amb més i més fortes partides d’inversió pública, però igualment pel sacrifici dels que tinguin la sort de continuar dalt la barca. Per assegurar que cap ciutadà quedi enrere, els que siguin a bord hauran de renunciar a un tren de vida que ja no tornarà a ser el mateix per a ningú.