Opinió

opinió

Javier Pacheco

Hauran de comptar amb nosaltres

Un Primer de Maig excepcional. La primera vegada que el moviment sindical no crida els treballadors i les treballadores al carrer. Ni en la clandestinitat, ni en democràcia la veu de la classe treballadora ha deixat de sortir als carrers a reivindicar el treball com a pilar fonamental per un model de societat justa, solidària i en igualtat.

Aquesta és la dimensió de la crisi sanitària que viu la humanitat arreu del planeta. Sí, una crisi global que afecta tothom, a nord-sud, est-oest del món. Una crisi que ho ha aturat tot i que ens ha posat davant d’un mirall on la salut i la vida es l’únic reflex que ens projecta una realitat que ha fet trontollar el sistema polític, econòmic i social.

És en aquest context que el Dia Internacional del Treball pren un protagonisme especial. Només les respostes globals podran superar una crisi global. I només la solidaritat i la fraternitat entre pobles pot oferir una resposta global. I és aquí on el sindicalisme internacional ofereix una de les millors alternatives per construir els ponts de la solidaritat. El sindicalisme internacional no ha dubtat a exigir una resposta mundial per preservar la vida prioritàriament.

És el treball el que s’ha demostrat essencial per garantir la vida de les persones. El treball de les dones i els homes del sistema sanitari i sociosanitari, de les residencies de gent gran, de l’atenció a domicili que ens estan salvant la vida jugant-se la seva. És el treball de les cures tan devaluat i precaritzat el que s’ha demostrat cabdal en aquesta crisi. És per totes elles aquest Primer de Maig.

És el treball el que ha pogut garantir que puguem sobreviure mentre ens cuidem de la malaltia, les dones i homes que treballen en l’alimentació, al camp, en la neteja, en la seguretat, en la investigació, en l’abastiment d’energies, en el transport, l’educació, els serveis bancaris i l’assessorament a les persones. Va per elles també aquest Primer de Maig.

No són els mercats, ni el liberalisme econòmic, ni els somnis americans els que són imprescindibles per garantir allò que és bàsic per viure. És el treball.

Aprofitem el Primer de Maig per reivindicar el treball digne. No permetem ni un dia més que els serveis públics i els seus treballadors i treballadores estiguin en precari. Que el sistema de residències sigui externalitzat i tracti les nostres persones grans com a mercaderia. Que les treballadores de la neteja i de les llars o del camp treballin sense regulació legal, sense protecció social i fins i tot sense reconeixement de regularitat per viure entre nosaltres. Que la precarietat campi entre les i els joves i que siguin les dones les que s’emportin la pitjor part.

Cridem ben fort aquest Primer de Maig que volem canviar el sistema, que no acceptem més especulació amb els drets bàsics, que volem que el sistema públic que garanteix els drets essencials de la societat sigui més fort i que el treball, tots els treballs remunerats i no remunerats, productius i reproductius siguin dignes, molt més dignes.

Perquè els quedi clar als poders públics i privats: per sortir d’aquesta crisi hauran de comptar amb nosaltres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.