Sí, ministre

A mesura que s’allarga, la crisi de la Covid-19 va desgastant més i més els governs. Els errors de càlcul inicials, les improvisacions, l’escassedat de recursos sanitaris, la resistència del virus, els efectes materials i psicològics del confinament, la caiguda de l’economia, la falta d’un horitzó clar de sortida..., tot plegat dibuixa un panorama molt complicat de gestionar. A tot arreu.

Al Regne Unit, per exemple, el malestar va augmentar encara més dimarts, després de passar a encapçalar el macabre rànquing europeu en nombre absolut de morts per la malaltia, i que quedés en evidència l’abandonament a què han estat exposades les residències d’avis. Res que aquí no sapiguem, o a Espanya, França, Itàlia o Bèlgica, per citar només alguns països.

És evident que les coses no s’han fet bé i caldria humilitat per reconèixer-ho sense que això vulgui dir renunciar a corregir tot allò que no ha funcionat. Per això sorprenen reaccions com la del ministre Illa, un polític valorat pel seu to mesurat, responent a un periodista holandès que qüestionava l’estratègia de desescalada a Espanya. “Ningú pot donar lliçons als espanyols!”, li va etzibar. Digues que sí, ministre!, tema solucionat. Quan ja no hi ha arguments, quan la línia de defensa passa per un patriotisme buit i tronat, quan es manifesta tanta impotència, potser sí que ens hem de començar a preocupar.