L’esquerda

Són bons, aquests del PSOE. Just l’endemà que el president Sánchez passés olímpicament dels precs que li feien els seus socis republicans, els que tot just fa quatre mesos li van facilitar la investidura, surt la vicepresidenta Carmen Calvo i diu que no ha passat res, que “no hi ha cap canvi d’aliances”, que són un govern progressista i que continuaran “apostant pel diàleg perquè Catalunya tingui un futur en el nostre encaix constitucional”. I ho diuen ben seriosos. No se’ls escapa el riure per enlloc. Sánchez (i Iglesias, no se n’oblidin) pacten amb Arrimadas (se’n recorden d’aquell “¡Se busca un valieeeente, uno solo, un solo valieeente!” de la líder de Ciutadans intentant trobar un traïdor entre els barons del PSOE perquè fracassés la investidura?) i no passa res? Què vol dir Calvo quan diu això de “continuaremos dialogando”? Com? Com han fet fins ara durant la crisi sanitària? I què vol dir quan recorda això de “l’encaix constitucional? Que no es podia parlar de tot, finalment, a la mesa de diàleg? Ah, no. És veritat, que ara no toca perquè hi ha una crisi sanitària. És admirable, aquest fer veure que no passa res del PSOE. Gairebé tant com la tenacitat aquesta d’ERC de xocar contra el mur un cop rere l’altre malgrat ser tractats amb indiferència. Sembla, però, que aquest cop els republicans han dit prou. El comú Jaume Asens els acusa d’haver-se contagiat “del sectarisme de Torra” –sí, Jaume, un pèl desafortunat– i d’haver caigut en una cursa electoral. No ho crec. Tan poca personalitat li pressuposa Asens, a ERC, per haver-se plantat amb Sánchez només per competir amb JxCat? A mi em fa l’efecte que el que passa és que s’han adonat, ells també (benvinguts, els van dir ahir tant JxCat com la CUP), que negocien amb una paret i que s’ha obert una esquerda. Una llàstima. L’esquerda a mi em sembla que hi és i que per més que Calvo digui que sí, que sí, que sí que són els del diàleg, les proves sempre ho desmenteixen. I el 155 sanitari (que ara diuen que cogovernaran, només perquè es veuen atrapats) n’és una prova. No els veig posant ciment a l’esquerda. Com a molt, una mica de guix, un remolinat per fora i una capa de pintura. Molt bonic. Però res durador.