Keep calm
Cafè, fase 1
La normalitat, fins i tot la nova, es farà esperar. Tothom mira cap a les fàbriques. Tothom sap que això no s’ha acabat.
Reconec que ahir vaig tirar la casa pel balcó. A les 9 del matí, ja tenia hora concertada i amb llista d’espera a la perruqueria, farta de roba d’estar per casa i de cabells ingovernables. Vaig anar-hi amb una barreja de temor/desig que unes mans alienes em toquessin. Ratlles a terra per menar cap a la cadira i no col·lidir/contaminar res, abillada amb dos guants superposats i mascareta, bates de plàstic i de tela. Durant dues hores, jo sola amb la perruquera també protegida de dalt a baix. Imprescindible i insòlit. Marcià, sí.
Els situo a Montblanc (Conca de Barberà) fase 1 del desconfinament: atès que mostra una millor situació sanitària, menys població –20.000 habitants tota la comarca– i més espai que en altres zones del país. La realitat d’aquest interior difereix notablement de la nostra costa del Camp de Tarragona, segona àrea metropolitana catalana. I oficialment des d’ahir, zona de proves de com funciona el procés de descompressió sanitària de la pandèmia. No seré jo qui em queixi, pensava ja amb el cabell domesticat i tot degustant el primer cafè fora de casa després de dos mesos! L’adequació per territoris i per estat sanitari, reclamació pròpia des de l’inici del confinament, és de justícia i de sentit comú. I en caldrà molt, d’aquest segon, i de responsabilitat individual, perquè el relaxament de part de la població és un secret de domini públic. Un risc inassumible.
El cafè en fase 1, boníssim i apreciadíssim. Alegria en els passavolants que s’aturaven a les portes de la cafeteria del carrer Major. A dins no s’hi podia accedir: més mampara i cadires a fora. És un dels pocs bars que ahir sí que van obrir a la capital de la Conca de Barberà: cal tornar a la normalitat i tornar a fer caixa, em comentava l’amo. El cert és que la normalitat, fins i tot la nova, es farà esperar. La comarca ha resistit prou bé la crisi sanitària, però el ritme vital és lent, pocs clients arreu i molts passejants. Quasi igual que fa uns dies. Tothom mira cap a les fàbriques. Tothom sap que això no s’ha acabat.
