Balcons amb flors

“Com les faules de les nostres escoles, aquesta també conté el seu ensenyament i el seu propòsit: que s’estengui l’exemple de Sant Pere de Galligants. Que es multipliquin les flors i els jardins per la ciutat; que arribem a adonar-nos tots de la importància que podrien arribar a tenir les flors en el marc urbà. Inundar els carrers de flors i espais verds que es mesclin amb feliç harmonia amb els nostres gloriosos murs...”

Increïble, però cert. Il·lusions de joventut. És la reproducció d’un fragment del text signat per aquest cronista, publicat l’any 1959 a la revista mensual Vida Católica amb el títol Faula de la pedra i la flor. Han passat més de seixanta anys (!) Sí...! Seixanta anys, i aquí estem encara resseguint i comentant l’actualitat ciutadana. Cal assenyalar, però, que el text original era en llengua castellana, l’única possible en temps de la dictadura, i ara l’hem procurat traduir.

La primera exposició de flors s’havia portat a terme al Saló de Descans del Teatre Municipal l’any 1954. La segona, l’any 1956 a la Casa de Cultura; i l’any 1958 es va instal·lar a l’interior de Sant Pere de Galligants, i va guanyar en dimensió i en bellesa. Allà va romandre en totes les convocatòries anuals posteriors fins a l’any 1967, quan va eixir del recinte tancat per ocupar per primer cop un espai públic a la plaça dels Jurats. Vet aquí que es complia la nostra esperança que les flors sortissin a la llum.

En els primers anys, sense el beneplàcit del règim resultava difícil organitzar esdeveniments públics. Per això va haver de ser la “Sección Femenina”, amb el mestratge de la recordada Maria Cobarsí, la que va iniciar la primera convocatòria. Més tard, amb la democràcia, les institucions anteriors varen extingir-se, però una comissió voluntarista i esforçada se’n va fer càrrec, i la implicació de l’Ajuntament i d’altres corporacions va fer possible la multiplicació d’espais i racons, amb una simbiosi pedra-flor que li ha conferit un caràcter únic.

Però qui ens havia de dir que un fet fatal com l’actual pandèmia vindria a estroncar la successió de les convocatòries, i obligaria a prescindir aquest any dels moments més esplendorosos del calendari gironí! Una força major ha fet emmudir els projectes que s’estaven preparant, i hom s’ha trobat amb el silenci i la desertització de carrers i places. Els balcons i terrasses han aparegut, però, colgats de pomells i rams de flors, combinats amb molt traça. Espontàniament moltes famílies han omplert les obertures de les llars amb –humils i genials– muntatges florals. I és que l’esperança és el darrer que es perd, i aquí no l’ha perduda ningú. No falta tant de temps per a l’any vinent, i és qüestió de preparar-se...!