La pandèmia: fer un ‘reset’

Tot i que la crisi que vindrà després de la pandèmia fa preveure un 2021 molt dur, també les hipòtesis que la recuperació podria ser més ràpida prenen força en la mesura que s’escolten els experts, els organismes internacionals i les previsions dels governs autonòmics. No obstant això, sí que hi ha qui patirà més que els altres. Concretament, aquelles comunitats que són dependents del turisme tenen molt mala peça al teler, ja que l’esbarjo serà de les darreres activitats a recuperar la normalitat. En una intervenció al Nueva Economía Fórum, la presidenta balear, Francina Armengol, era taxativa: “Necessitem el turisme com l’aire que respirem.”

Armengol va donar xifres preocupants: la caiguda del PIB interanual serà del 30% a les illes i la destrucció de l’ocupació podria arribar al 62% d’un any per l’altre. Per això, el coronavirus ha canviat la perspectiva amb què s’enfocaran les campanyes turístiques els anys vinents: el concepte de seguretat serà tant o més important que el de qualitat. Les destinacions turístiques hauran de replantejar el seu posicionament, ja que vincular-les al concepte de “destinacions segures” és la clau perquè el futur visitant perdi la por, pugi al vaixell o agafi l’avió. Obrir “corredors segurs” de l’exterior cap a les Balears, i també a les Canàries, s’ha convertit en una prioritat per al ministeri de Reyes Maroto. Ara bé, el dubte és sempre el mateix. Com s’han de crear aquests corredors? Quines proves hauran de fer els viatgers? Seran suficients i faran perdre la por?

Però, entre aquest mar de dubtes, la crisi ha obert finestres d’oportunitat. Ho deixava caure Armengol: com podem reestructurar la nostra economia? A les Balears, el govern ho té clar: turisme de qualitat, sector primari i economia circular. Tres variables que ens permet valorar, més enllà del fet turístic, dos aspectes clau que qualsevol racó peninsular ha descobert. D’una banda, la pandèmia ens ha fet coneixedors de la immensa riquesa del sector primari més proper: a Catalunya, gràcies a una adaptació ràpida a l’economia digital, els petits productors ens han omplert les neveres de productes de moltíssima qualitat; a les Balears, alguns cellers que ja s’havien abocat a l’exportació, han donat sortida als seus vins amb facilitat. El mantra: millor que t’ho portin a casa que no fer cua al súper!

Per altra banda, el green deal europeu ha de ser la base que inspiri, transversalment a tots els sectors, un creixement sostenible de cara al futur. El desconfinament ens ha permès de gaudir de paratges més vius i olors més intenses, paisatges que s’havien refet amb un parell de mesos de l’estrès provocat per anys d’acció humana. Alguns epidemiòlegs o investigadors –per exemple, el biòleg del CSIC Fernando Valladares– asseguren que la millor arma contra futures pandèmies és restablir els equilibris naturals dels ecosistemes. I, certament, l’única conclusió clara que de moment traiem de tot plegat és aquesta: el nostra planeta ha dit prou i ha fet un reset.