Efectes col·laterals

La reclusió d’aquests mesos provoca efectes col·laterals –positius i negatius– als elements masculins carrosses allunyats de les seves ocupacions habituals, com poden ser els següents: menjar més del compte; beure més del compte; maleir la bàscula per haver-se inventat augments de pes; esgotar l’ampolla de whisky que guardàvem per impressionar els amics; llegir aquell llibre que ens va regalar un conegut i que mai pensàvem llegir; visionar horribles programes enllaunats de televisió; completar l’àlbum de fotografies antigues de família; horroritzar-se en mirar les fotos que revelen la deformació inexorable de la nostra imatge; estalviar-se alguns aniversaris; deixar d’afaitar-se durant cinc dies; arrossegar-se per casa amb sabatilles; obligar-se a ajudar a fer els treballs de col·legi de fills o nets; perplexitat pels problemes imposats als col·legials, diferents dels de la nostra època; emprenyada de la filla perquè la solució que li vam apuntar no va ser bona i la van suspendre; sorpresa en comprovar que els més menuts de la casa dominen internet millor que nosaltres; sotmetiment a l’ajuda en les feines de la llar; calcular com cal col·locar els llençols perquè no vagin de tort; inventar un mètode nou de fer truites; retirar les truites cremades; observar per primera vegada com els arbres i les plantes neixen i creixen; responsabilitzar-se del manteniment de la gespa i la recollida de residus orgànics; impotència per obtenir peces de recanvi d’algun estri domèstic espatllat; comprar per primera –i darrera– vegada per internet; evitar establiments que només cobren amb targeta de crèdit; deprimir-se en passar per la ciutat buida; haver de fer cua al carrer; desoir consells de parents joves que et volen confinat a casa per sempre!; reiteració en l’activitat de rentar-se les mans; saludar amb el colze; emprenyada en no engegar-se el motor del cotxe perquè la inactivitat s’ha carregat la bateria; enrabiar-se per les bestieses i imatges ximples que es colen al mòbil; lamentar sincerament no haver pogut acomiadar com mereixia la mort d’una persona apreciada; sofriment per l’evolució d’una parenta hospitalitzada per la pandèmia i en espera del desenllaç (venturosament feliç); fer bugada de papers inútils i justificants de xefles, entaforats en calaixos mai revisats; ganduleria en intentar comprendre tots els decrets i normes que els governs han anat publicant dia sí, dia també; sentir-se impotent davant dels panorames d’estultícia humana demostrada en manifestacions espúries i polítics de poc pes; descobrir la manipulació per part dels grups de poder del dolor de la gent, per fer la seva política.

Cadascú hi pot afegir o ratllar el que no sigui del cas. Gràcies.