Selectivitat

Uns quants milers de joves d'arreu del país van exa­mi­nar-se ahir en la pri­mera jor­nada de les pro­ves d'accés a la uni­ver­si­tat, allò que popu­lar­ment se'n diu la selec­ti­vi­tat. Els prin­ci­pals exàmens d'ahir eren de català, cas­tellà i anglès. Com és habi­tual, la prova de català va ser qua­li­fi­cada de més difícil. És curiós, pas­sen els anys, els estu­di­ants resulta que han estu­diat català i en català des que eren uns mar­recs i aquesta és una per­cepció que no can­via. Pot­ser passa que els pro­fes­sors que pre­pa­ren els exàmens resulta que són uns cor­cons i tenen ganes de mare­jar el per­so­nal a base de pro­noms febles i altres qüesti­ons simi­lars com­pli­ca­des que tanta tírria pro­vo­quen. O pot­ser el que passa és que el cas­tellà, encara que et pre­gun­tin sobre una obra tan cas­tiza com Tres som­bre­ros de copa, de Miguel Mihura, és, de fet, la llen­gua vehi­cu­lar majo­ritària entre els nois. Una tragèdia, per tant. I no pas grega, sinó cata­lana.