A Sant Cugat aixequen catifes

L’any 2015 es va fer una sèrie de xer­ra­des sota el títol “Per una República cata­lana sense cor­rupció. Ets impres­cin­di­ble”, impul­sa­des des de les cam­pa­nyes El País que volem i Rei­ni­ciem Cata­lu­nya. Va ser emo­ci­o­nant com­par­tir aquells valors amb tanta gent. Cinc anys després, l’inde­pen­den­tisme hau­ria de tenir-ho pre­sent. Perquè costa d’enten­dre les crítiques a l’alcal­dessa de Sant Cugat, d’ERC. Què se suposa que havia de fer Mireia Ingla, i els com­panys de govern de la CUP, si han tro­bat quan­ti­o­ses pre­sump­tes irre­gu­la­ri­tats en els man­dats ante­ri­ors de CDC-PDe­CAT-JxCAT? Posar-ho sota la catifa de la uni­tat inde­pen­den­tista? Crec que ha estat molt valenta Ingla pre­nent la ini­ci­a­tiva per arri­bar fins al fons de l’afer. Com crec que tot inde­pen­den­tista hau­ria de fer una con­demna enèrgica del cas Palau, que implica Fèlix Millet i Jordi Mon­tull però també CDC i, per deri­vada, els seus hereus del PDe­CAT. Fa mal el silenci de l’ANC, per exem­ple. I molts altres casos com l’Ini­pro, que va esquit­xar el govern muni­ci­pal soci­a­lista de Tar­ra­gona, o que els indi­cis del cas 3% s’acu­mu­lin en un macro­su­mari judi­cial etern. O les pre­sump­tes irre­gu­la­ri­tats que afec­ten la dipu­tada al Congrés de JxCat Laura Borràs en la seva gestió al cap­da­vant de l’Ins­ti­tut de les Lle­tres Cata­la­nes. Tota la des­con­fiança del món cap al Suprem que va con­dem­nar en un fals judici els diri­gents inde­pen­den­tis­tes empre­so­nats i ara jut­jarà Borràs –per la seva con­dició d’afo­rada–. I la pre­sumpció d’innocència va al davant. Ara bé, la lec­tura dels cor­reus entre Borràs i el bene­fi­ci­ari del pre­sumpte tracte de favor són de ver­go­nya ali­ena. Soc cons­ci­ent de la par­ci­a­li­tat dels tri­bu­nals espa­nyols, veri­ta­bles apa­rells de per­se­cució política, i de la tasca de les cla­ve­gue­res poli­ci­als i mediàtiques de l’Estat –mal­grat que en el cas de Borràs la inves­ti­gació és dels Mos­sos–. Però l’inde­pen­den­tisme ha de lide­rar la denúncia de tota irre­gu­la­ri­tat i cor­rupció si real­ment vol ser un movi­ment rege­ne­ra­dor. I a qui cal cri­ti­car és a qui flir­teja, o direc­ta­ment es casa, amb la cor­rupció i no a qui la denun­cia.