Una mica pitjor

Sosté el controvertit Michel Houellebecq que, després del coronavirus, el món serà igual però una mica pitjor. Segurament l’autor francès té raó que, quan sortim de la desescalada, moltes coses continuaran sent com eren. I potser algunes hauran empitjorat. Per tant, faríem bé d’aparcar el bonisme sense una estratègia sòlida al darrere. Mirem el món de cara, perquè la pandèmia té moltes conseqüències: la precarietat s’ha enfilat i no ens prenem seriosament l’avís que ens ha fet el planeta. Tant de bo l’avanç de fases no deixi fora d’òrbita les persones més vulnerables, tot i que s’albira complicat. Des dels lideratges, quan s’apuja el sou a policies i guàrdies civils i no al personal sanitari, ja es marca cap a on anem. No és bon senyal. Sí, és clar, ens en sortirem. Però la pregunta és què haurem perdut pel camí.

Tindrem la butxaca més buida. Però no parlem només de diners. Perdrem també drets i llibertats? En la tornada cap a una manera de viure més semblant a la que fèiem del que voldríem, broten les incerteses. Hem comptat els morts però encara no els hem plorat. No n’hem fet el dol. La recuperació econòmica demana capgirar la manera d’entendre l’actual model econòmic i, fins ara, no es veuen decisions fermes que ens condueixin cap a un canvi inequívoc. Com s’organitzarà tot a partir del setembre? Mentrestant, a alguns només els preocupen a hores d’ara la revetlla i les vacances.