Més pixapins que mai!

Ens en sortirem, diu la propaganda del govern espanyol. Segur? Evidentment hi ha molts motius per confiar en aquest país –i, per cert, cap d’aquests són les ordres que arribin de Madrid–, però aquesta és una situació excepcional que requereix una consciència social i de país bastant més enllà del que estem acostumats. D’entrada, tots tenim la responsabilitat immediata del que passi aquest estiu. I no em refereixo –només– a les normes relacionades amb el virus, sinó a les decisions que prenem i l’efecte que tindran sobre l’economia catalana i les possibilitats de supervivència de sectors sencers.

El primer àmbit sobre el qual caldrà ser responsables és el del turisme. Hi ha comarques en què aquest sector supera el 30% del PIB i en depenen la major part dels llocs de treball. Una part de la societat catalana, la que estigui menys afectada per la crisi, tindrà la possibilitat de triar una destinació per a les vacances i és en aquest context que s’ha d’exercir la solidaritat. Necessitem ocupació a la Costa Brava, al Pirineu, al Delta, al turisme rural... Aquest any els diners metropolitans han d’ajudar a compensar els estrangers que no vindran. Una nació és això, per això els francesos i els alemanys es quedaran als seus països.

Però al sector turístic també se li ha d’exigir responsabilitat. Almenys tanta com als altres. Un restaurant de la Costa Brava no pot oferir una carta plena de vins que es produeixen a cellers que donen feina i paguen els impostos a cinc-cents o a mil quilòmetres d’allà. Tampoc no cal que un hotel del Pirineu compri llençols fabricats a la Xina i ofereixi esmorzars indistingibles dels de qualsevol altre hotel del món. Els diners del sector turístic també han de ser solidaris.

Catalunya és una destinació envejable i una potència turística del màxim nivell. Aquest estiu tenim l’oportunitat de conèixer més el país i que allà ens facin tastar el millor del que produeixen la terra i el mar. Sí, aquesta vegada hem de pixar el nostre pi.