Keep calm
No n’aprenem
No n’hem tret res de veure que havíem girat l’esquena a dos sectors providencials per a la nostra societat: els de la salut i l’educació
L’altre dia llegia que algú es preguntava si n’havíem après alguna cosa, de la situació que vivim des del 13 de març. I a hores d’ara, pel que es veu, em penso que la resposta és que no. No n’hem tret res de veure que havíem girat l’esquena a dos sectors providencials per a la nostra societat: els de la salut i l’educació. Els dos sectors que ja les passaven més magres abans del coronavirus per les retallades de què havien estat víctimes de manera continuada, i que ara hem vist que també s’han hagut d’espavilar. I ho han hagut de fer per ser més efectius, més creatius i empescar-se-les com han pogut per ser més flexibles. Han hagut d’emmotllar-se a la nova situació, fer un esforç ingent per reinventar-se a contra rellotge, amb el mateixos recursos però amb una demanda que els sobrepassava. Ho hem vist primer als centres sanitaris, que s’han hagut de bellugar perquè no els atropellés la realitat, per no quedar col·lapsats. I ara estem assistint a una segona part d’aquesta funció de Sobreviu com puguis, protagonitzada pels centres escolars. I ja no parlo del final de curs, sinó de la incertesa de la represa del setembre. Allò que el conseller Bargalló va definir com a “emergència educativa” i que sembla que vulgui dir que cada escola o institut s’ho munti com pugui per encabir l’alumnat segons els nous criteris que ha establert el departament. Es demanen solucions imaginatives, com si fos tan senzill. I el paper de les institucions públiques, que han de vetllar perquè els ciutadans no quedin ni desatesos ni desemparats, on queda? Els directors dels centres escolars s’han de dedicar a fer un tetris per anxovar-hi els seus alumnes? Uns centres que ja estaven necessitats d’intervencions urgents per poder engrandir les instal·lacions: aules, patis, biblioteques que s’havien fet petites, obsoletes, amb el pas dels anys. I ara, a més, han de redissenyar ja no un pla d’estudis, que seria el que els tocaria, sinó que han de fer d’arquitectes dibuixant, amb un esclop i una espardenya, un pla per redistribuir alumnes i docents en uns centres que estan saturats. No n’aprenem.
