Agafar l’oportunitat

L’oportunitat no és res més que una sèrie de circumstàncies que, coincidint en el temps, obren una nova possibilitat fins llavors impossible. L’oportunitat pot ser fortuïta o provocada, però sempre requereix reaccionar amb rapidesa, mentre hi sigui. Un cop passada, “la porta es torna a tancar”, i la impossibilitat es reprodueix.

Hi ha fets històrics que s’han produït com a conseqüència de l’oportunitat. L’ocupació de la Bastilla el 14 de juliol del 1789 permet fer caure la monarquia a França i porta la república. L’esquerra guanya a Espanya les eleccions municipals de l’abril del1931 i porta la imatge que la monarquia està acabada i arriba amb força imparable la República. Quan Miguel Maura, la nit del 14 d’abril, amb tres persones més, arriba al Ministeri de l’Interior, no sap si serà detingut o si podrà ocupar-lo “en nom de la República”. L’uixer li obre la porta i, sabent qui és, l’acompanya al despatx del ministre, naturalment absent, i diu “¿Desean café los señores?”, els facilita l’accés al despatx  més important de l’Estat en aquell moment, el despatx de qui té sota el seu control l’ordre públic. L’uixer sap qui ha guanyat... El 1916 la guerra al front de l’est entre el Reich alemany i Rússia està en un punt mort. A l’oest, també. Alemanya trasllada Lenin en un tren blindat de Zuric a Sant Petersburg per provocar la revolució. L’octubre del 1917 aquesta triomfa. Alemanya, sabent la fragilitat del govern bolxevic, imposa unes dures condicions de pau, Rússia no pot continuar una guerra impopular i les accepta. Això permet al Reich traslladar dos milions de soldats de l’est a l’oest, reprendre l’ofensiva i guanyar la guerra. No passa, però hi està a prop. Per uns pocs mesos, fa tard, l’oportunitat ja havia passat.

A finals de Juny acaba l’estat d’alarma i es torna a la normalitat. Espanya ha d’afrontar una crisi econòmica de grans dimensions. Hi haurà diners que vindran de la CE i del BCE, però perquè arribin es necessita un govern estable amb un pressupost aprovat per una majoria parlamentària, si no àmplia, sí segura, i amb una visió compartida en l’àmbit econòmic i social. Una entesa del govern de coalició PSOE-Podem amb el PNB i ERC, Cs i ERC són incompatibles. Espanya necessita comptar amb Catalunya i el País Basc per a l’empresa que es presenta... No s’ha d’excloure ningú, però s’ha de saber qui són els socis clau.

S’ha d’impulsar la indústria com a base d’un creixement econòmic eficient. A Catalunya el més important sector industrial és el de l’automòbil. A Espanya és el líder en exportació i el segon fabricant europeu. Es pot convèncer el Gobierno de España de la necessitat de prioritzar i reformar el sector amb l’arribada del cotxe elèctric. Es pot salvar Nissan. El PNB hi contribuirà, hi té interès, tant per les empreses de cotxes al territori, Mercedes Benz i VW, com pels fabricants de components. Si es fa un pla industrial a Espanya, es podrà  influir perquè els sectors que interessen a Catalunya, farma, bio, alimentació... siguin declarats prioritaris. És l’oportunitat. JxCat hauria de demostrar amb fets que té una visió integradora de país i per tant donar-hi suport. Té lògica i convé.