Aprendre globalment

Durant aquest temps en què l’escolarització ha esdevingut virtual hem pogut comprovar que, en molts casos, s’atomitzaven les demandes als alumnes a partir de les matèries d’especialització del professorat, sovint mancades d’una visió conjunta pròpia d’equip docent. L’organització curricular disfuncional d’alguns centres s’ha reproduït en l’àmbit virtual.

Quan s’ha hagut de passar a l’ensenyament en línia, la majoria de docents, a l’hora d’encarregar tasques d’aprenentatge a l’alumnat, han hagut de descartar moltes de les activitats previstes i obviar continguts de la “seva matèria”. Així, determinats encàrrecs han esdevingut inapropiats per a l’autogestió dels aprenentatges de bona part del seu alumnat. S’ha posat en evidència que molts dels continguts curriculars, considerats d’obligada impartició per a tots els nois i noies, esdevenen prescindibles quan centrem la mirada pedagògica vers allò més vital i funcional. Tanmateix aquests dies, massa sovint, hem obligat l’alumnat a dividir el seu temps d’aprenentatge parcel·lant el coneixement. Ha estat un exercici de mimetisme en relació amb la divisió de tasques per horaris, matèries i professors especialistes, que domina l’organització dels centres. En fer això haurem impedit que l’alumne pogués organitzar el seu aprenentatge dotant-lo d’un sentit global i interconnectat.

És un fet constatable que molts dels continguts que demanem que sàpiga l’alumnat en un determinat curs no són dominats per docents que no són d’aquella “especialitat”, ja sigui perquè els han oblidat o no han format part del seu aprenentatge. Això els alumnes ho perceben i, així, solen evitar exposar algun dubte d’una determinada matèria a professors d’especialitats diferents de la matèria en qüestió. Alguns d’aquests docents seran els més reticents davant els plantejaments curriculars de caire interdisciplinari que el centre proposi.

Aquesta crisi provocada per la pandèmia ens aproparà a una reforma en profunditat de l’organització en els centres? O continuarem fent veure que no passa res i que els especialistes han de seguir impermeables a una concepció de l’aprenentatge més holística, més interconnectada, en què es prioritzi la cultura comuna i bàsica per a tot l’alumnat? Un currículum competencial exigeix una organització dels equips docents en què tots els seus membres esdevinguin corresponsables del conjunt de la proposta curricular exigida a l’alumnat i que, evidentment, comparteixin llur comprensió. Llavors, l’especialitat esdevindrà un enriquiment de la docència, no la seva única condició, i facilitarà així que el professorat exerceixi la majoria de la seva docència i tutoria en un sol grup d’alumnes. Això suposaria un canvi d’enorme calat en la concepció pedagògica i organitzativa dels centres.