El llegat planià de Suñer

Al començament de l’any passat, mesos abans de les eleccions municipals, vaig ser a Palafrugell per fer diferents entrevistes i escriure una anàlisi sobre com podien anar els comicis a la població. Quan ja enfilava cap al cotxe, vam creuar-nos amb en Frederic Suñer i ens vam convidar a fer un cafè en una de les terrasses d’aquell mirador de la vida que és la plaça Nova. Feia temps que no ens vèiem, però en Frederic desprenia la mateixa força i vitalitat que quan ens havíem tractat anys enrere, sobretot arran de la consolidació de la Fundació Josep Pla i de la celebració de l’Any Pla, que va tenir un enorme ressò a tot el país. Com assegurava ahir Anna Aguiló, directora de l’entitat planiana, “sense en Suñer la fundació no existiria”. I és ben cert, Suñer hi va creure –llavors hi havia molt poques entitats que valoressin un patrimoni literari– i va aprofitar la seva posició política per donar-li l’impuls que li calia. Va convèncer les diferents institucions que hi participessin, va seduir la família i Josep Vergés que Palafrugell era el millor lloc per als manuscrits de Pla i va aconseguir que la Fundació La Caixa financés la compra de la casa que és l’actual seu. Un gran llegat de Suñer a la seva estimada vila.