Un acord sensat

Dimecres va fer dos anys de l’Acord de Prespa entre Macedònia del Nord i Grècia, que posava fi al conflicte, ridícul si volem des del punt de vista l’exterior, però tota una qüestió d’estat per a ambdós països, sobre la picabaralla pel nom de l’exrepública iugoslava. Els grecs consideren que l’única Macedònia legítima (a part de la de fruites) és la grega, la terra d’Alexandre el Gran, amb Tessalònica com a capital. En canvi, el veí del nord també ha reivindicat el nom. Com que cada vegada tenia més suport internacional, un fet que sempre ajuda a l’hora de resoldre baralles entre veïns, Skopje va poder sortir-se amb la seva. La diplomàcia va fer possible que es tanqués una disputa que s’havia allargat gairebé tres dècades gràcies a una inusual injecció de sensatesa per part d’ambdós països. L’acord forma part del llegat de l’exprimer ministre grec, Alexis Tsipras, però va suposar la gota que va fer vessar el got de la paciència dels grecs, molt castigats per les retallades i els plans d’austeritat, que li van retirar la confiança en les eleccions de fa gairebé un any. El seu successor, el conservador Kyriakos Mitsotakis, va prometre en campanya que vetaria l’acord. Ara bé, el poder l’ha fet prudent i el març passat va felicitar Macedònia del Nord quan va entrar a l’OTAN. Als Balcans, i a tants altres llocs, ningú vol cedir. Tothom hi té molt a perdre. Però, en aquesta ocasió, tothom hi guanya.