A la tres
A recer
Els experts en economia, sociologia, psicologia i altres branques del pensament, discrepen sobre l’endemà de la pandèmia o el dia a dia de la “nova normalitat”, la “represa”, la “zona verda” o com definim la situació social generada després de superar –o que ens hagi superat– la primera onada de la pandèmia de la Covid-19. A mesura que els sectors econòmics surten de la hibernació, ens adonem de l’abast de la precarietat en què han quedat. Aquest cap de setmana ha estat el torn del sector turístic, un cop recuperada la mobilitat a casa nostra i a Europa amb l’obertura de les fronteres entre els estats de l’espai Schengen, excepte Portugal. Passejar ahir, diumenge, per la Rambla i el barri gòtic de Barcelona –absolutament buits– resultava tan agradable com colpidor per la quantitat d’hotels i establiments tancats, barrats, i sense data d’obertura.
El virus segueix ferm al món amb nou milions d’infectats, a l’Estat hi ha hagut 39 brots en l’últim mes tot i la gran millora de les xifres, i a Catalunya s’aixecaran restriccions a partir de dijous, però sempre amb límits d’aforament i distància social. Tot i això, hi ha qui augura que oblidarem ràpid.
Soc més aviat dels que s’apunten al “res no serà igual” en gairebé tots els àmbits socials. També en el del turisme, que s’ha posat ara a caminar de nou, perquè aquest serà un estiu de proximitat, espais naturals i seguretat, tres valors que haurien de persistir, per no dependre tant del turisme de masses, que no ho serà enguany. Si la crisi al nord d’Àfrica, Turquia o Egipte ens va fer abraçar encara més el turisme per surar econòmicament després de la crisi financera del 2008, ara seria un error tornar-hi. No hauríem de deixar perdre el que es guanyi en turisme segur aquest 2020, per exemple, i promoure’l més que el baix cost, i no caure en la cursa per recuperar algun any els 19 milions de visitants del 2019? El turisme és el 14% del PIB català, però seguir apostant pel de masses complicarà l’objectiu d’igualar facturacions amb menys visitants. El de qualitat vaja.