Acceptar la diferència

Creix l’odi contra el diferent. L’Observatori Contra l’Homofòbia ha fet públiques les darreres dades que deixen un missatge impossible d’ignorar: els casos d’agressions, verbals o físiques, contra membres dels col·lectius LGTBIQ+ augmenten a Barcelona. Passen de 113 a 160. I només són aquells que s’han denunciat, perquè el silenci i la por continuen sent companys de viatge dels que no se senten part d’una normalitat imposada pels cànons socials dominants. I el que és encara molt pitjor: les dades demostren que els agressors, els que apliquen la seva ideologia esbiaixada i perversa, són cada cop més joves. Ronden la trentena i per tant han viscut en un món on les persones del mateix sexe poden, per llei, casar-se i adoptar fills, passejar agafades de la mà i petonejar-se en espais públics amb la mateixa naturalitat que ho fan les parelles heterosexuals. Un món que, pas a pas i amb molta lluita al darrere, hauria de garantir sense excuses els mateixos drets fonamentals i les mateixes llibertats sense cap condicionant de sexe, gènere, lloc d’origen, religió o opinió. Però, i aquí és on el món falla i on fallem tots com a societat, són agressors que també han interioritzat com a normals estereotips, insults, caricatures i acudits sobre determinats col·lectius sense ni plantejar-se quant de mal poden provocar. Mentre el pitjor insult cap a un home sigui encara el falsament innocent “marieta!” o mentre neguem la identitat sexual d’algú basant-nos en allò que diu el seu carnet d’identitat continuarem fent passos enrere com a persones i tornant a fer parets amb les pedres que d’altres van aconseguir fer caure. El confinament, que molts lloen per haver servit perquè les famílies es retrobin, també ha facilitat que algunes persones hagin renunciat a ser qui són per evitar caure en la discriminació, el rebuig i la solitud. Les lleis estan fetes, però falta voluntat per acceptar-les. Demà, 28 de juny, és un molt bon dia per pensar-hi.