Opinió

LLUÍS RABELL

ACTIVISTA VEÏNAL I EXDIPUTAT AL PARLAMENT

“Aplicar el 155 el 8 de setembre hauria estat un mal menor”

“El 6 i 7 de setembre del 2017 es va presentar al Parlament l’esbós del que seria una república catalana. I aquest esbós era el d’un estat autoritari”

Després d’una incursió temporal en la política institucional, que el va dur a encapçalar, el 2015, la llista Catalunya Sí que es Pot al Parlament en plena eclosió del procés, Lluís Rabell exerceix ara de jubilat amb la vista encara molt posada en els avatars de l’actualitat. No ha deixat la militància veïnal i a Federalistes d’Esquerres, i ha tingut temps per enllestir un llibre que no hauria de trigar a veure’s publicat.

El seu pas per la política parlamentària no va ser precisament complaent, oi?
Depèn del que s’esperés cadascú. Jo ja tenia molt present que no anava a una trobada amistosa a un pati d’escola, sinó que em ficava en una situació complexa. Va ser tens, i dur per moments, però també va ser un aprenentatge molt valuós.
Com diu l’eslògan, “ho tornaria a fer”, doncs?
Sí, sí. Quan vius una experiència tan intensa i rica com va ser aquella legislatura, només pots estar agraït d’haver-hi participat i haver viscut un període històric, per dir-ho d’alguna manera.
En aquells anys, i encara ara també, vostè va ser un flagell de l’independentisme?
Això seria molt pretensiós i donar-me una importància que no tinc. Jo no he estat cap flagell de res ni de ningú, senzillament em dedico a expressar una opinió política des de l’esquerra federal que és crítica amb l’independentisme.
Deixem-ho, doncs, que vostè ha estat un crític insistent amb l’independentisme.
Això és així, i a més és una realitat que s’ha anat consolidant al llarg dels anys del procés. El meu esguard no era el mateix el 2011, quan aquest moviment va agafar una gran embranzida, que en els anys següents. Cada cop he anat tenint una mirada més crítica sobre la dinàmica del procés i sobre la mateixa perspectiva política de l’independentisme. Des d’aquesta perspectiva, els esdeveniments del 2017, i molt particularment el que va passar el 6 i 7 de setembre al Parlament, van ser uns moments de consolidació en aquest esguard crític.
L’esmena, doncs, és tant al procés com o a l’independentisme com a ideologia?
Les dues coses van vinculades. Aquest procés va suposar passar d’un debat teòric a un combat polític concret, en la mesura que aquell 6 i 7 de setembre es va presentar al Parlament l’únic projecte articulat i concret d’independència per a Catalunya, un esbós del que seria una república catalana. I aquest esbós era el d’un estat autoritari. I això no va ser una casualitat ni crec que sigui fruit d’una mala nit dels redactors del projecte de llei de transitorietat jurídica.
La reacció de l’Estat va ser l’adequada?
El govern de Rajoy va actuar malament, en la mesura que va deixar podrir un problema sense abordar-lo, en lloc d’intentar reconduir-lo en termes polítics. Pel que fa al que va passar el 6 i 7 de setembre, també va deixar que les coses anessin massa lluny. Va reaccionar tard, malament i de la pitjor manera possible. El 6 i 7 de setembre va haver-hi una ruptura de l’ordenament jurídic, i si calia una actuació administrativa de l’Estat hauria d’haver estat en aquell moment, evitant tot el que va passar després.
O sigui, calia haver aprovat abans el 155?
Aplicar el 155 el 8 de setembre hauria estat un mal menor. Hauríem evitat mals majors si hi hagués hagut una intervenció administrativa aleshores, en lloc de deixar que les coses anessin més lluny, arribant a un enfrontament com el que es va produir l’1-O, amb una intervenció policial que va ser un desastre, i arribant al drama de la DUI fallida i la repressió que ha vingut després.
Com veu l’empresonament de polítics amb qui va compartir cambra?
Sempre m’he pronunciat a favor del seu alliberament. És un despropòsit que estiguin a la presó. Una cosa és que la seva acció sigui reprovable políticament, o que puguin tenir una certa responsabilitat penal per com es van conduir els fets del 6 i 7 de setembre, però les acusacions que se’ls han fet i les conseqüències que estan patint em semblen totalment fora de mida.
Vostè es confessa federalista. Creu que a l’Estat espanyol hi ha una voluntat real, sobretot en les esquerres, d’acceptar aquest esquema?
Una cosa és la presa de posició teòrica que hi pugui haver en les esquerres, i una altra cosa és la necessitat de construir una cultura i un sentiment federal, que això és més complex. La qüestió, finalment, és si hi ha una perspectiva política i històrica més racional que aquesta, la d’intentar combinar un autogovern potent que es basi en el reconeixement de la realitat plurinacional amb una cooperació fraternal de la nació espanyola, en tant que nació de nacions, al voltant d’un projecte compartit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.