De justícia

Pot fer la sensació, ara que els presos polítics tindran el tercer grau i només hauran d’anar a dormir a la presó, que hem entrat en una certa normalitat. “Veus, aviat ja seran fora”, sentia ahir en una tertúlia –ai, les tertúlies!–. Algú es pensa de veritat que això del tercer grau és una tornada a la normalitat? Els presos polítics tenen damunt del seu cap una condemna alta, altíssima, injusta, que ja no se la trauran mai de sobre perquè mai podran tenir una primera sentència que els absolgui, que és el que haurien d’haver tingut. Me n’alegro molt, que surtin aviat. I segur que vostè també. Però el tercer grau no és sinònim que els hagin absolut, que la condemna els hagi desaparegut i que puguin fer vida normal. Continuaran condemnats i sense molts privilegis, entre ells, presos polítics com són, el de no poder-se dedicar a la política activa. No podran fer vida normal –tot i que en el terreny personal és innegable la millora de condicions–, hi continuarà havent polítics a l’exili, que és una condemna tant o més dura, i el Suprem –ai, el Suprem!– continuarà marcant els calendaris. Ho fa no només a l’hora de perseguir el president Torra i inhabilitar-lo, i que de retruc hi hagi noves eleccions a Catalunya; sinó que tindrà també la darrera paraula en l’aplicació del tercer grau als presos. No tinc –i em sembla que vostè tampoc– gaires dubtes que la fiscalia presentarà recurs contra l’aplicació del tercer grau als presos (ho ha fet per norma cada cop que se’ls concedia una sortida). I saben qui l’haurà de resoldre? Doncs sí, el Suprem. Veurem què fa. Fins i tot es podria donar el cas que a l’alt tribunal li convingués o el permetés, aquest tercer grau, de manera que en aquesta “nova normalitat” en què ens trobem (Pedro Sánchez apostava dijous a la nit en una entrevista perquè Catalunya “obri una fase d’estabilitat i concòrdia després de les eleccions”) algú fins i tot podria estar-li agraït per la seva gran bondat i generositat. I que inconscientment hi hagi qui tingui la temptació de donar-los les gràcies, al Suprem, per permetre-ho. Som especialistes, nosaltres, a voler-nos fer fotos amb aquells que ens ofeguen. Ho sabrem aviat. Mentrestant, que surtin, que això sí que és de justícia.