Aquí falta un pont

Al darrer tram del carrer del Carme, després de la confluència amb el de Julià de Chia, hi ha un solar abandonat entre mitgeres, a la banda del riu, on creixen l’oblit i les males herbes. Des d’allà es pot observar els immobles situats a l’altre costat de l’Onyar, al carrer d’Emili Grahit, accés que mena al Parc Tecnològic de Girona. Entremig discorre encaixonat l’Onyar.

Els veïns fa temps varen pintar un mural a la paret contigua amb una reclamació, “aquí falta un pont”, adornada a més amb dibuixos evocadors: un ciclista, un home que torna amb la compra del dia, un noi que juga a pilota, una parella adulta i un minyó que empeny un patinet. Pel sentit del dibuix queda clar que no demanen un pont per al trànsit amb motor; ja existeix més avall el pont de la Font del Rei, que vehicula els cotxes d’una part a l’altra. Però la gent que va a peu, la que transita per necessitats quotidianes, o senzillament els qui desitgen un esbarjo o fer esport més enllà dels límits estrets del carrer del Carme, els toca caminar una bona estona per tal d’accedir al pont actual amb trànsit rodat intens, fins a l’altra riba del riu, on l’espai és molt més diàfan i tranquil. Aigües amunt ja no hi ha cap altre pont ni passera. En tot cas, saltant per damunt de pedres, quan el cabal de l’Onyar ho permet. Dos veïnats, que podrien ser complementaris, es veuen separats per falta d’accés.

I no estem al corrent que l’Ajuntament de Girona s’hagi fet ressò d’aquesta sol·licitud gràfica, que ja fa anys que hi figura i que comença a desparençar-se. Oportunament s’hauria d’haver encarregat un estudi tècnic per conèixer les possibilitats d’atendre aquesta petició, i en cas positiu, posar mà a l’obra.

El carrer del Carme és el més abandonat de Girona, tot i ser un dels accessos a la ciutat. La seva situació física entre els contraforts de la muntanya de les Pedreres per una part, i la limitació del riu per una altra, l’ha fet difícil, i a més perjudicat per decisions municipals com la de fer el pont torçat; o donar permís per a un supermercat en una zona estreta i motivar estacionaments perillosos. Un carrer que mai ha tingut sort, on la majoria de comerços han portat una vida lànguida, o han tancat. Un partit polític demana ara l’ampliació de les voreres eliminant els aparcaments. Ens sembla bé, però falta assenyalar on hauran de passar la nit els vehicles, ja que no deixa de ser un barri obrer, i no hi ha garatges subterranis.

A la vegada que es defensa l’ampliació de les zones dedicades als transeünts, s’hauria d’incloure, al nostre parer, l’edificació d’un futur “pont del Carme” que podria inventar-se totalment aeri, absent de pilastres a nivell d’aigua, amb total seguretat en el cas d’una avinguda del corrent.