Les lliçons del virus

Des del principi de l’epidèmia es va alertar del risc que la Covid-19 no afectés tothom de la mateixa manera. A l’ull de l’huracà hi havia un dels col·lectius més vulnerables: el de la gent gran. Ho eren per edat i perquè, tal com s’apuntava, la debilitat de l’organisme i l’aparició de malalties els convertien en persones fràgils en què el virus podia aterrar sense obstacles. El virus ens va mostrar amb tota la seva extensió una imatge que fins ara es mantenia bastant silenciada i fins i tot amagada a ulls de la societat; la vulnerabilitat de la gent gran i el dispositiu de les residències.

Ara ha arribat un segon brot de la Covid-19 i paradoxalment ha tornat a fer evident i a posar en primer pla la situació d’un altre col·lectiu també vulnerable, el dels temporers i la gent immigrant, amb i sense papers, que arriben als camps i a l’horta per treballar. Un cop més, el coronavirus ens mostra la vulnerabilitat amb què el sistema capitalista està construint una societat desigual en què aquest cop agafar la malaltia pot dependre de l’estatus social. Perquè, mentre que uns poden fer teletreball a casa i viatjar a les segones residències, d’altres estan obligats a anar al camp a recollir la fruita, a l’escorxador a tallar la carn que servirem a taula, als supermercats i a les caixes enregistradores perquè puguem comprar els productes, fins i tot a les nostres cases a netejar-les o a cuidar dels avis que encara tenen la sort de poder viure en una llar.