Antònims

La pre­ci­pi­tació dels esde­ve­ni­ments polítics i la neces­si­tat de pos­seir relats que jus­ti­fi­quin les diver­ses opci­ons fan acce­le­rar l’ús de noves parau­les i defi­ni­ci­ons que aca­ben ente­nent-se, molts cops, en sen­tit con­trari al seu sig­ni­fi­cat pri­mi­geni. Això passa en el camp de l’espa­nyo­lisme i també en el de l’inde­pen­den­tisme, espe­ci­al­ment d’aque­lles bran­ques neces­si­ta­des de ban­de­res més simbòliques. Hi hau­ria un llarg dic­ci­o­nari d’antònims on una paraula és usada en sen­tit con­trari al que real­ment sig­ni­fica. Vegem-ne alguns exem­ples.

Car­ril cen­tral és aquell espai polític que vol­dria repre­sen­tar la cen­tra­li­tat sociològica d’un país. Però de fet s’usa per camu­flar una posició ideològica­ment cen­trista (ni dreta ni esquerra, però d’extrem cen­tre) abo­nant un popu­lisme democràtic, on un sub­jecte com el poble l’avala.

Cul­mi­nar, vol dir aca­bar efec­ti­va­ment una acció o cons­trucció. En rea­li­tat, però, s’usa per one­jar una ban­dera, la de l’1 d’octu­bre (curi­o­sa­ment mai es men­ci­ona el 3 d’octu­bre, ni l’avor­tada DUI) per tal de jus­ti­fi­car l’autèntica cul­mi­nació que es vol: que Junts obtin­gui la con­fiança majo­ritària a les urnes. 

Inclu­siu: s’insis­teix molt en la volun­tat d’inclu­si­vi­tat del nou pro­jecte, però s’afirma clara­ment que l’única garan­tia que les ins­ti­tu­ci­ons del país esti­guin gover­na­des per homes i dones com­pro­me­ses amb l’asso­li­ment democràtic de la inde­pendència de Cata­lu­nya és amb el tri­omf abas­se­ga­dor d’una de les parts de l’inde­pen­den­tisme.

Lide­ratge: diu el dic­ci­o­nari que és el con­junt de capa­ci­tats que una per­sona té per influir en un grup de per­so­nes per tal que tre­ba­lli amb entu­si­asme en l’asso­li­ment de metes. Però qui­nes metes? Si hi ha més grups que les com­par­tei­xen, per què un sol lide­ratge? I si la meta és el com, però falta el per a fer què com­par­tit, es con­ti­nua par­lant de lide­ratge?

Orde­nació: és endreçar una cosa caòtica. Orde­nar aquí s’entén, però, en el sen­tit d’espor­gar, expul­sar aque­lles peces del puzle que no encai­xen en el dis­seny res­trin­git pre­de­ter­mi­nat des del supo­sat lide­ratge.

Par­tit: orga­nit­zació que con­corre a les elec­ci­ons per defen­sar un pro­grama social i econòmic dife­ren­ciat dels altres i que pretén repre­sen­tar legítima­ment sec­tors soci­als o ideològics dife­rents. Però resulta que hi ha el par­tit que no és un par­tit i que vol repre­sen­tar tot el poble, o sigui un par­tit popu­lista. Un pro­jecte polític nas­cut sota el lide­ratge del pre­si­dent d’un par­tit ja exis­tent.  Suma que és no d’excloure i assu­mir la plu­ra­li­tat. Una suma, però, que en auto­a­fir­mar-se com l’única pos­si­ble exclou les altres sumes pos­si­bles que pro­ve­nen de la plu­ra­li­tat de tra­di­ci­ons històriques.

Uni­tat. Uni­tat com a ban­dera de con­fron­tació interna apel·lant a unir-se només als qui volen unir-se, segons els paràmetres del qui ostenta el lide­ratge del poble. Així doncs, qui san­ci­o­narà la línia cor­recta i qui serà san­ci­o­nat en no accep­tar-la? Qui llo­garà la patent de l’inde­pen­den­tisme de debò i qui haurà de pagar el llo­guer? Qui es creu l’hoste que dona hos­tatge als esgar­ri­ats? Qui admi­nis­trarà les rodes de molí i a qui li tocarà com­bre­gar-hi? Antònims polítics de l’any 2020.