Pablo Casado, l’estrateg

Ja es veia, que aquest Pablo Casado era una gran estra­teg. I, final­ment, aquest cap de set­mana ho ha demos­trat. Amb dues cara­bas­ses reco­lli­des a les elec­ci­ons a Galícia i al País Basc. Bri­llant, Pablo, la teva estratègia. La gran coa­lició uni­o­nista amb Ciu­da­da­nos al País Basc (enho­ra­bona, també, Inés, per la teva cla­ri­vidència) ha estat un èxit per­fec­ta­ment des­crip­ti­ble: la suma de les dues for­ma­ci­ons ha ser­vit perquè perdéssiu qua­tre dipu­tats (una suma que resta, vaja) i perquè final­ment Vox col·loqui una dipu­tada al Par­la­ment Basc (ja es veu, com heu fre­nat la ultra­dreta). Bri­llant. I lamen­ta­ble sen­tir el vos­tre can­di­dat –triat a dit per tu, Pablo–, Car­los Itur­gaiz, dient allò que “hem der­ro­tat les enques­tes”. Mare de Déu! Quina ver­go­nya. És ben bé que qui no es con­sola és perquè no vol. Per­dre qua­tre dipu­tats és “una victòria sobre les enques­tes” perquè us pro­nos­ti­ca­ven una pata­cada més gran? Fa riure. I que Casado s’atri­bu­eixi una victòria a Galícia, també. Perquè, Pablo, la victòria a Galícia és de Núñez Feijóo, que ha pas­sat tota la cam­pa­nya ama­gant la sigla del par­tit perquè no com­brega, i des de fa temps, amb la teva estratègia de con­fron­tació. L’any pas­sat ja ho va dir públi­ca­ment, que no com­par­tia la teva tàctica de dur el PP encara més a la dreta. I és la que ha gua­nyat. Els vots del PP a Galícia, Pablo, no són del PP; són de Feijóo, que no és ben bé el mateix, el qual un dia o altre et dis­pu­tarà la pre­sidència del par­tit. Només et demano que no et facis enrere a Cata­lu­nya i que man­tin­guis la coa­lició PP-Cs a les pròximes elec­ci­ons. Serà un 2x1, també a Cata­lu­nya. I a la doble plan­to­fada en podràs afe­gir una ter­cera. Currículum, vaja. Com el d’Igle­sias (va ser un mal cap de set­mana per als Pablos, aquest), que ha des­a­pa­re­gut del par­la­ment gallec i ha dei­xat a la mei­tat la seva repre­sen­tació al par­la­ment basc, on serà del tot irre­lle­vant. Tanta marea al final se t’endurà també a tu, Pablo, tan entre­tin­gut a gover­nar a Espa­nya al cos­tat dels del 155 men­tre el sobi­ra­nisme i l’inde­pen­den­tisme (que no és ben bé el mateix) va fent via.