El millor del món

A finals d’aquest mes El Celler de Can Roca farà trenta-quatre anys que va obrir. Va ser a finals d’agost del 1986, un dia indeterminat perquè la història explica que ningú recorda el dia exacte. S’ha escrit també que alguns dies no hi va haver cap comensal i que el diumenge no obrien perquè els caps de setmana hi havia feina a Can Roca, el restaurant dels pares, i primer de tot eren els canelons i els plats de cuina tradicional que sortien dels fogons de la Montserrat Fontané que aquella aventura que s’havien empescat en Joan i en Josep Roca, ja amb la Xani Tirado a càrrec del menjador i el carro de postres, sota l’atenta mirada d’un jefe que sempre toca de peus a terra. En Jordi, la tercera de les tres potes dels Roca, era encara petit i ningú hauria pronosticat que arribaria a ser el millor creador de postres del món. Alguns gironins vam ser afortunats essent dels primers clients i en aquells dies es va fer habitual anar a fer un Celler sense ni pensar a demanar reserva. La bona cuina, el bon tracte i l’afabilitat d’aquella gent van omplir aviat el menjador, i que l’alcalde Nadal en fes propaganda hi devia ajudar. Però allò va funcionar perquè eren molt bons i molt treballadors. Nou anys després, ara en fa vint-i-cinc, va arribar la primera estrella Michelin. Abans havien obert la Torre de Can Roca, on van canviar el concepte de casaments i actes per a empreses. La història explica com van arribar la segona i la tercera estrella, com Joan va ser considerat el millor cuiner del món, en Josep el millor sommelier del món i en Jordi el millor pastisser del món. I van arribar a ser el millor restaurant del món. I darrere d’El Celler van sorgir negocis paral·lels com el Rocambolesc o la Casa Cacao. Però amb la Covid, el Mas Marroch, allà on havien traslladat els banquets, va passar de tenir ple la primavera, l’estiu i la tardor a tornar a aquells zeros del començament. Tot va tancar. El Celler, amb reserves a més d’un any de vista, també. Però els germans Roca es van reinventar. A l’extraordinària cúpula del Mas Marroch, es van inventar un restaurant amb els plats del primer Celler. Aquells que els vam disfrutar, hem recuperat sensacions. Els primers grans plats d’en Joan, l’emoció del primer Celler per a uns clients amb uns quants anys més. Poder tornar als anys 80 i 90, quan podies anar a Taialà sense recordar-te de reservar i ja hi trobaves el millor restaurant del món.