Opinió

Tribuna

‘Deep state’

“En el cas d’Espanya, és una vella herència de la dictadura que es vincula amb els serveis d’intel·ligència moderns organitzats a partir del 1968 per Carrero Blanco

El deep state, o estat pro­fund, o estat dins de l’estat, és com la cara oculta de la Lluna: ningú la veu però hi és sem­pre. El terme s’ha apli­cat sovint a la política dels Estats Units amb un sen­tit de cons­pi­ració: existència d’un govern ocult que vet­lla pels interes­sos i les essències nord-ame­ri­ca­nes enfront de les des­vi­a­ci­ons del govern legítima­ment ele­git. Una de les referències històriques més cone­gu­des és la que va expres­sar Dwight Eisen­hower quan va adver­tir els seus suc­ces­sors del perill de la influència del “com­plex mili­tar-indus­trial” que, com un poder ocult, dirigís la política del país, tal com, segons autors com el des­a­pa­re­gut Vidal Gore, ha aca­bat suc­ceint. De fet, però, el terme sor­geix el 1923 per refe­rir-se a la xarxa de poders paral·lels cre­ada per Mus­tafà Kemal-Atatürk.

Avui el terme s’ha gene­ra­lit­zat i s’admet l’existència d’alguna mena de deep state en gai­rebé tots els països tant democràtics com no democràtics o escas­sa­ment democràtics, amb con­flic­tes interns o externs, etc. En síntesi, sem­pre es tracta del mateix: obte­nir uns resul­tats polítics –o repres­sius– que per vies democràtiques no es podrien asso­lir o, en el cas de les dic­ta­du­res, que mal­me­trien encara més la ja dete­ri­o­rada imatge del règim. En gene­ral, aquest estat dins de l’estat té diver­ses rami­fi­ca­ci­ons als minis­te­ris de Defensa, Inte­rior, Afers Exte­ri­ors, Justícia, Pre­sidència i, sovint, també con­ne­xi­ons amb el món dels nego­cis de l’arma­ment, de la segu­re­tat, dels pro­duc­tes energètics, del nar­cotràfic, etc.

Els deep state es dife­ren­cien en el grau d’eficiència o de matus­se­ria amb què actuen per acon­se­guir els objec­tius que es pro­po­sen i pel moment en què ho fan, la qual cosa no vol dir mai jus­ti­fi­car l’acció d’uns agents que per defi­nició van en con­tra dels valors democràtics i les lli­ber­tats. Algu­nes de les seves acci­ons han estat casos encara avui per resol­dre o per depu­rar les res­pon­sa­bi­li­tats com l’assas­si­nat de John F. Ken­nedy o el suïcidi simul­tani dels diri­gents de la fracció de l’Exèrcit Roig (Baa­der-Mein­hof) el 18 d’octu­bre del 1977 quan es tro­ba­ven en cel·les indi­vi­du­als a la presó de màxima segu­re­tat de Stamm­heim (República Fede­ral d’Ale­ma­nya). Exem­ples de matus­se­ria serien el Water­gate, que obligà a la dimissió de Ric­hard Nixon el 1974, l’Iran­gate (1985-86) i, més recent­ment, l’assas­si­nat i esquar­te­ra­ment del peri­o­dista Jamal Khas­hoggi al con­so­lat sau­dita d’Istan­bul el 2 d’octu­bre del 2018.

En el cas d’Espa­nya, el deep state és una vella herència de la dic­ta­dura que es vin­cula amb els ser­veis d’intel·ligència orga­nit­zats el 1968 per Luis Car­rero Blanco, pre­ce­dents llu­nyans del Cen­tro Naci­o­nal de Inte­li­gen­cia (CNI), i té també, per tant, incrus­ta­ci­ons ideològiques d’extrema dreta i del cato­li­cisme més ultra. La seva actu­ació es va entre­llu­car el 23-F (ope­ració Armada) i en la guerra bruta con­tra ETA (GAL), que comp­ta­ven amb com­pli­ci­tats entre les altes esfe­res del poder. I, des de fa un temps, el deep state espa­nyol s’ha fet pre­sent en la con­fron­tació de l’Estat con­tra els líders inde­pen­den­tis­tes (vegeu el docu­men­tal Las clo­a­cas de Inte­rior (www.​publico.​es/​videos/​624801/​las-​cloacas-​de-​interior-​el-​documental-​completo) i surt a la superfície per exer­cir ven­jança con­tra els pre­sos polítics cata­lans (supressió del ter­cer grau).

El deno­mi­nat govern més pro­gres­sista des del 1977 s’enfronta al repte de posar negre sobre blanc les res­pon­sa­bi­li­tats en la pun­xada dels telèfons del pre­si­dent del Par­la­ment de Cata­lu­nya Roger Tor­rent i de l’excon­se­ller d’Acció Exte­rior Ernest Mara­gall mit­jançant el pro­grama espia isra­elià Pega­sus. Només hi ha tres opci­ons i cap és bona: el govern de Pedro Sánchez se’n va assa­ben­tar i no està dis­po­sat a depu­rar res­pon­sa­bi­li­tats, perquè els fets són ante­ri­ors a la seva for­mació –greu, és l’adeu defi­ni­tiu a l’eti­queta de pro­gres­sista i un menys­preu dels prin­ci­pis democràtics–; no s’ha assa­ben­tat de res –també és molt greu, perquè vol dir que li poden orga­nit­zar un cop d’estat sense que se n’adoni–; ha estat l’actu­ació de ser­veis secrets estran­gers –igual­ment greu, perquè deno­ta­ria peri­llo­sos forats en la xarxa de defensa informàtica–. I només una opció per començar la taula de diàleg: amnis­tia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.