Créixer o esbatussar-se

Si l’independentisme volgués créixer, és a dir, incorporar a les seves files persones que fins ara eren votants o simpatitzants d’opcions no independentistes, aprofitaria la crisi de la monarquia espanyola per denunciar la podridura de les institucions estatals i, paral·lelament, carregaria contra un Partit Socialista que es reivindica republicà quan li convé però actua com el més integrista dels reialistes, emparant la fugida d’un cap d’estat sospitós de corrupteles gravíssimes. Per contra, si el que vol és esbatussar-se pel mateix tros de pastís electoral, posaria l’atenció en un debat estèril sobre els funcionaris i el president del Parlament de Catalunya, degradant la imatge de les institucions catalanes. Si l’independentisme volgués engrandir-se, aprofitaria els incompliments del govern espanyol pel que fa a la taula de diàleg i faria notar als votants del PSC i d’En Comú Podem que el progressisme espanyol no està a l’altura de les expectatives que havien generat respecte a la qüestió catalana, quan es presentaven com els garants de la concòrdia contra un PP habitualment intransigent. En canvi, si la intenció és la d’esdevenir minúscul i malcarat, centraria totes les seves forces a apedregar els independentistes que han fet possible aquesta oportunitat, qualificant-los d’ingenus o, encara pitjor, de venuts i traïdors. L’independentisme, doncs, pot mirar cap enfora amb la intenció de seduir aquells conciutadans nostres que encara no estan prou engrescats o bé pot mirar cap endins, en una lamentable batalla campal per ser el campió dels perdedors.