Collage

I que és la vida sinó un collage que anem construint a base de relacions, sensacions, vivències, sentiments? Viure és el trànsit pel qual s'omple una cartolina llisa de fragments de diferents materials, de textures variades, de mides desiguals, de colors contradictoris, d'olors dispars. Viure és teixir en diferents direccions, ara amb llana, després amb fil, enganxant-hi trossos de vellut, de draps (a vegades bruts). L'elecció dels materials, la forma que tindran, el seu encaix i l'espai que ocuparan, no ens enganyem, no sempre és una elecció que puguem fer amb el grau de llibertat màxima que desitjaríem. Hi ha retalls que són aspres, que rasquen, com el paper de vidre, que no sabem com s'han enganxat però ja formen part de nosaltres, els sustentem com la resta, en som la base. Per aquest motiu, igual que per elaborar un collage, per viure fa falta tenacitat, constància i l'imprescindible treball de formigueta de cada dia, fugir de la rendició. Només aquesta actitud ens permetrà obtenir una obra final on predominin els colors lluminosos, les textures agradables i forjar una composició que deixi en la mínima expressió les parts més desagradables al tacte, a la vista o a l'olfacte. Perquè la nostra vida, el que en fem, és un actiu que tenim en el present, però també és un llegat que deixem per al futur. Si som persones anònimes, passarà als nostres, als que estimem, als que ens coneixen; si la persona transcendeix l'àmbit de l'anonimat la repercussió d'aquesta herència encara tindrà més impacte. Per això, quan enganxem o teixim cada dia, hem de tenir al cap una visió de conjunt, de llarg recorregut i de coherència, per oferir un collage que ningú no tingui la temptació d'amagar dins d'un bagul a les golfes, sinó que sigui una obra que entri pels ulls, que il·lumini els cors i alimenti les ànimes.