De set a nou del vespre

A La Bodega tenen un gran celler i fan festa major cada vespre, de set a nou. Sempre que puc m'hi deixo caure. I això que mai de la vida no posaria Bodega a cap negoci meu. A les nou tanquen perquè no els tanquin. Tanquen a les nou en punt, i punt. Perquè, ja se sap, els veïns i les veïnes, per torracollons i insomnes que siguin, són el poderós instrument que invoquen els ajuntament quan els arguments són fluixos.

En Jaume és un paio fantàstic. Legal. Al celler de La Bodega hi té ampolles interessants de vi, de cervesa, de ginebra i d'altres destil·lats distingits. De vi d'aquí i d'allà. De cervesa del Montseny, de Sarrià de Ter i de Txèquia. De ginebra francesa i whisky japonès. I també hi té bótes, com els cellers d'abans. I, com abans, plenes de vi, vermut o vi de missa.

Ai de vosaltres que hi vegi algú de set a nou del vespre a comprar! El dia té hores més relaxades; estones en què l'home amable i afable amb el punt just de mala llet que regenta el negoci té temps per despatxar.

De set a nou, a La Bodega d'en Jaume Pujol s'hi despatxa cervesa i gots de vi. Si us deixeu caure pel Barri Vell de Girona de set a nou del vespre no cal que ho pregunteu. A prop de la placeta del Correu Vell, hi veureu una gentada al carrer, que la fan petar. Com si hi hagués una inauguració. Gent que xerra amb inconeguts que l'endemà ja saludarà. Ballarines colombianes amb accent mexicà, doctorands madrilenys parlant català sense accent, especialistes en westerns curts, professors de la UdG, amos de gossos deslligats que no borden, músics, pintors. De gent de Girona-de-tota-la-vida o de la GP (Girona profunda) n'hi ha poca, però festeja que la gent surti al carrer a fer tertúlia, només per enraonar. Celebra que s'hagi restaurat l'esperit mediterrani, meridional, cada dia a Girona de set a nou del vespre.