La ‘rentrée’

Ara que som a les por­tes no només del nou curs polític (quina man­dra!), judi­cial (aquests sí que no fallen mai), esco­lar (ai, ai, ai, quina por) i, per sobre de tot, sani­tari, pot­ser el que hauríem de dema­nar al nos­tre govern és una cosa tan sim­ple com que, si us plau, ens doni poques ins­truc­ci­ons, que siguin clares i ente­ne­do­res, i que no ens les canviïn cada dos per tres. Ja ho sé, tot allò de Zyg­munt Bau­man i la soci­e­tat líquida, la resiliència, el can­vis i que aquest és el món can­vi­ant que ens ha tocat viure, però això no hau­ria de ser con­tra­dic­tori amb un manual d’ins­truc­ci­ons més clar i ente­ne­dor. No pot ser que un dia ens diguin grups de deu, l’altre dia, de vint, que un dia ens pro­hi­bei­xin fumar al car­rer, que l’endemà un jutge es car­re­gui la ins­trucció o que cada dia senti tres o qua­tre pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris dient coses con­tra­dictòries, els uns aler­tant que ja estem en una segona onada i els altres dient-nos que no, que hi som molt lluny. El para­digma de tot ple­gat deuen ser els mis­sat­ges que els arri­ben als pares del nou curs esco­lar: pri­mer, van par­lar d’espais alter­na­tius, després, va ser que no; pri­mer, sense mas­ca­re­tes, ara, sem­bla que sí... I un no parar de mis­sat­ges can­vi­ants (a mi em sem­bla que fins i tot con­tra­dic­to­ris) que man­te­nen pares, mes­tres i alum­nes ben des­pis­tats a pocs dies del supo­sat inici de curs, que ja en par­la­rem. Si es tan­quen aules, com està pas­sant als països euro­peus on el curs ha començat, què fan els pares amb els nens? Dei­xen de tre­ba­llar? Van a dur el virus als avis? I tota aquesta situ­ació, com afec­tarà els seus currículums? Es poden per­me­tre dos cur­sos seguits d’impro­vi­sació i, no ens enga­nyem, de tema­ris ina­ca­bats? Pri­mer, va ser no a les mas­ca­re­tes, ara, són obli­gatòries; pri­mer, els PCR no eren una eina eficaç, ara, són mas­sius i impres­cin­di­bles; pri­mer, els ras­tre­ja­dors no calien, ara, en són milers. I del des­ga­vell a les residències d’avis ja ni els en parlo. I si hi afe­gim que cada regió, poble o ciu­tat té una situ­ació dife­rent, el manual d’ins­truc­ci­ons, en comp­tes de faci­li­tar-nos la vida, a mi em sem­bla que ens l’ha com­pli­cada. Pot­ser és això el que ens falta: poques ins­truc­ci­ons i ben clares.