Final d’etapa

La maleïda pandèmia suposa un final i confio que el començament d’una altra etapa, millor que l’anterior. Estic parlant d’etapes econòmiques, tot i que crec que el concepte es podria aplicar a la política o a les activitats socials. Ens hem adonat que un virus pot ser la causa de l’extinció de la humanitat. Moltes generacions anteriors a la nostra també tenien clar aquest concepte, tot i que, en lloc de parlar de coronavirus, parlaven de pesta. En la nostra època de tecnologia avançada i amb el cinema o la televisió com a sistemes de comunicació, es donava com a possible l’extinció de la humanitat resultat d’una guerra nuclear o de la topada de la Terra amb un meteorit. La salvació era Superman o un equip de savis que destruïen el meteorit abans que ens fes miques. Segons els llibres de ciència-ficció o les pel·lícules de cinema, la solució també podria ser el canvi del planeta Terra per altres planetes habitables. En canvi, era difícil endevinar que un virus desconegut infectaria tot el planeta, en poques setmanes, com ho ha fet el coronavirus. Confio que es trobarà aviat la vacuna, que ja s’anuncia, i podrem seguir omplint estadis de futbol i fent manifestacions. En teoria seria possible que el proper virus, el de la Covid-23 o 24 –el número indica l’any d’aparició– infectés la Terra abans que es trobés la vacuna o que no es trobés. Però no soc catastrofista.

La meva generació, la que recorda la Guerra Civil i va viure tota la dictadura franquista, s’adona que s’estan produint canvis. Per fer determinades operacions amb l’ordinador, em cal l’ajut dels meus fills o dels nets, que han viscut els primers anys de l’etapa digital. En un racó de l’armari encara tinc la vella màquina d’escriure. Dec ser l’únic ciutadà de Catalunya que no té telèfon mòbil i no sé enviar ni rebre un correu electrònic. És la manera que tinc de manifestar-me membre d’una etapa econòmica que s’ha acabat però que té o tenia aspectes positius que hem de conservar i d’altres que han d’anar al museu, com la meva màquina d’escriure. Els científics saben molt bé que quan la investigació ens porta a un camí sense sortida, no cal desanimar-se i cal recordar que de cada fracàs en podem treure lliçons positives. Per tant, tornem a començar i aprofitem el que tenia de bo el treball que hem fet bé en etapes econòmiques anteriors. La nova etapa ha de ser millor que l’anterior. Per començar s’hauria de revisar el sistema econòmic, que porta més de dos-cents anys de vida activa i demana canvis profunds, com més d’una vegada he dit en aquestes pàgines. El capitalisme és vell i no fa res més que fabricar una crisi que substitueix l’anterior. Necessitem imaginació i voluntat de canvi per millorar la nostra productivitat, per encetar noves vies tecnològiques, buscar els millors talents de la nostra societat i aprofitar el talent específic que té tothom superior al talent mitjà dels altres. És aquest talent personal el que la societat ha de buscar, trobar i treure’n profit.

Us desitjo bona sort! I molt de treball, és clar. Jo encara us explicaré coses que us puguin servir, mentre Déu i el director del diari m’ho permetin. Però ja he dit la major part del que havia de dir. És amb una certa recança que us desitjo bona feina i capacitat de superar els problemes del món actual. Abans eren les guerres les que fixaven els finals d’etapa. Prefereixo que hagi estat la Covid-19, tot i que ja estic cansat d’aquesta mala bèstia.