Segones parts bones

S’acaba l’agost més estrany de l’any més complex que mai ens ha tocat viure com a col·lectiu. La pandèmia ho ha capgirat tot i no sabem com seran els propers mesos, o els propers anys, però l’única certesa és que no seran normals si per normalitat entenem que generalment un any s’assembla a un altre, parlant sempre des de la generalitat. No sabem com aniran les escoles, si caldrà un nou confinament, si les competicions esportives es podran fer amb una certa normalitat, què passarà amb el món de la cultura, si acabarem o no tots infectats, si arribarà la vacuna desitjada i l’efectivitat que tindrà, què representarà tot plegat per a l’economia, com quedarà el món de la política... Dubtes en gairebé tot i poques certeses. Aquest és el món que ens espera a partir d’ara. Però sempre ens quedaran els llibres. La pandèmia també ha suposat un entrebanc per a tots aquells que s’havien de publicar aquest any, ja que durant uns mesos tot va quedar parat. Tot i això, llibres com Mar d’estiu de Rafel Nadal han tingut un èxit contundent. Si s’ha parlat d’èxit cal remetre’s a M’explico, on el president Carles Puigdemont explica com va viure el procés que el va portar de la seva elecció com a president de la Generalitat al referèndum de l’1-O i el seu posterior exili. Un llibre escrit per Xevi Xirgo que ha estat un èxit de vendes i ja que va per la quarta edició. El 10 de setembre, M’explico. La reconstrucció del retorn. Molts l’esperen amb candeletes... Mentrestant, aprofitin. Aquesta setmana s’ha publicat Paraula de jueu, de Martí Gironell, l’esperada segona part d’El pont dels jueus, l’èxit editorial que el 2007 va portar el periodista i escriptor de Besalú, ara veí de Vilablareix, a vendre més de cent mil exemplars i a iniciar una profitosa carrera literària. Serà sens dubte un gran èxit, com ho està essent La drecera, del begurenc Miquel Martín, a qui ara molts descobreixen, i està bé que sigui així, però que ja tenia una obra consolidada. .A més, torna el banyolí Miquel Aguirre amb una novel·la sanguinària, ben escrita i molt i molt divertida, Els cadàvers del candidat, on retrata la carrera política d’un empresari de poble i on no sé si ha recorregut a records de la seva etapa d’assessor polític, però tot podria ser. Els qui van xalar amb Els morts no parlen i Animals de marge, aquí hi trobaran Miquel Aguirre en el seu modus senglar il·lustrat. Un fart de riure!