Un plaer i fins aviat

Ini­ci­a­ti­ves com les llis­tes paritàries a les con­vo­catòries elec­to­rals no són femi­nisme. Són la forma més efec­tiva de pro­vo­car una mirada natu­ral del món quan tot­hom hi és comp­tat, des­mun­tant desi­gual­tats polítiques, econòmiques, soci­als o jurídiques d’un model social patri­ar­cal que, lluny d’anar con­tra les dones, va con­tra la soci­e­tat. Són una aposta per alguna cosa que d’aquí a un temps hau­ria de començar a can­viar. Però és evi­dent que no hi ha una única via.

En el camí cap a la des­trucció de la desi­gual­tat de gènere fal­ten dones que gene­rin opinió, dones que assu­mei­xin res­pon­sa­bi­li­tats i que plan­tin cara a un món que tra­di­ci­o­nal­ment és patri­ar­cal. No es tracta de fer-se valer adop­tant els estàndards mas­cu­lins. Es tracta de posar sobre la taula casuísti­ques com la direcció de cer­tes res­pon­sa­bi­li­tats labo­rals sense renun­ciar a la família, a ser escol­tada sense adjec­tius, o a manar sense que ningú miri com et que­den els pan­ta­lons...

En l’ofici d’escriure és més o menys igual. Mol­tes dones escri­uen, poques dones manen. Però que hi hagi dones que gene­rin opinió a les pla­nes dels dia­ris és clau per can­viar la pre­missa. Gràcies per escol­tar-me aquests dies. Ens retro­bem dis­sabte a la con­tra. Un plaer i fins aviat!