Iniciatives com les llistes paritàries a les convocatòries electorals no són feminisme. Són la forma més efectiva de provocar una mirada natural del món quan tothom hi és comptat, desmuntant desigualtats polítiques, econòmiques, socials o jurídiques d’un model social patriarcal que, lluny d’anar contra les dones, va contra la societat. Són una aposta per alguna cosa que d’aquí a un temps hauria de començar a canviar. Però és evident que no hi ha una única via.

En el camí cap a la destrucció de la desigualtat de gènere falten dones que generin opinió, dones que assumeixin responsabilitats i que plantin cara a un món que tradicionalment és patriarcal. No es tracta de fer-se valer adoptant els estàndards masculins. Es tracta de posar sobre la taula casuístiques com la direcció de certes responsabilitats laborals sense renunciar a la família, a ser escoltada sense adjectius, o a manar sense que ningú miri com et queden els pantalons...

En l’ofici d’escriure és més o menys igual. Moltes dones escriuen, poques dones manen. Però que hi hagi dones que generin opinió a les planes dels diaris és clau per canviar la premissa. Gràcies per escoltar-me aquests dies. Ens retrobem dissabte a la contra. Un plaer i fins aviat!