Diguem tots: “Beeeee!”

No sabem viure sense anar en ramat. Ho fèiem abans de la pandèmia i, amb el virus, res ha canviat. Som animals destinats a viure en comunitat però hem pervertit l’instint originari. I hem demostrat tots plegats que tenim molt poca imaginació. Zero al quadrat. Durant tot aquest estiu pandèmic hem vist una i altra vegada aglomeracions en platges, gorgs, rius i muntanyes. I hem convertit els espais de natura en una mena de centres comercials a l’aire lliure, a vessar de gent. Les autoritats ens demanen evitar aglomeracions per la Diada i va i les cues es formen a la Pica d’Estats, amb desenes i desenes d’excursionistes esperant tots en corrua per fer-se la foto a la creu que hi ha al cim –debat a part és el mal que ens estan fent Instagram i totes les xarxes socials, que ens han introduït en vena aquest anhel d’explicar la nostra vida minut a minut–. I parlo de la Pica d’Estats, però podríem posar altres exemples. Serà per falta de bosc, de muntanyes i de natura! Si en aquest país en som rics! Però vivim a ritme de modes, de trendings i d’influencers. I així ens va. Sona el xiulet del cap de setmana i comença la cursa per escapar-se de la ciutat a la recerca d’aire fresc. I, al final, on acaba fent més tuf humà és a les zones rurals. No tenim mesura. Som ovelles en ramat. Diguem tots: “Beeeee!”