lA GALERIA
Sis mesos i un dia
En les mirades dels pares s’hi expressen els dubtes de què acabarà passant
Podria semblar una condemna. Sis mesos i un dia. És el temps que els alumnes han tardat a poder tornar a les classes. Per a alguns pares aquest mig any s’ha fet etern, per a altres, tot aquest temps els ha permès aproximar-se més als seus fills i filles o, simplement, comprovar com s’han anat fent grans des de casa estant. Els més petits, que tenen menys càrrega lectiva per repassar, han viscut un estiu llarguíssim que, fins i tot, s’ha acabat fent llarg. Però han tornat. Han tornat amb contradiccions i dubtes, com tot el que va aparellat a la pandèmia. La mascareta que no servia per a res en les primeres setmanes ara és la principal barrera per evitar la transmissió. Els parcs infantils van ser dels primers espais que es van prohibir i tancar i ara serviran de pati per a algunes escoles. Ahir l’entrada a les escoles havia de ser pretesament esglaonada i ho va ser per als cursos, però, a la majoria, els pares i nens del curs concret ens vam apilonar com pràcticament sempre. Tot i això, la il·lusió dels petits per veure els seus companys i per tornar a jugar com no ho feien des del març se’ls veia als ulls. Una altra cosa serà demà. Alguns ja no hi voldran anar, altres encara tindran més ganes de tornar-hi per seguir jugant i aprenent. Els pares ho veuen amb alleujament per deixar de fer gimcanes de logística cada dia i no necessitar sempre els avis. Per a ells, també serà un inici de curs diferent. Alguns pensaran que queden al marge per culpa de la Covid-19, altres se saltaran les recomanacions per seguir estimant i veient créixer els nets. Tot just hem començat i una escola de Girona ja ha vist com el positiu d’un docent trastocava de dalt a baix l’inici de curs. Amb tot a punt, canvia en hores el començament de curs fins que Educació nomeni nous professors per a aquest principi de curs. I és que les famílies teníem ganes de tornar a la normalitat i, sobretot, que els fills aprenguin tot allò que els pertoca a cada etapa i segueixin el seu desenvolupament cognitiu. Però en les mirades dels pares i les converses de breus minuts s’hi expressen els dubtes de què acabarà passant. Si tancaran moltes classes o algunes escoles senceres si la pandèmia s’hi fa lloc. I sense dir-ho, en el pensament de pares, mestres i també dels alumnes més grans hi ha un temor. Hem començat, però “a veure quant dura”. I tant de bo sigui molt i tots conservant la salut.
