Una nena feliç i lliure al desert

Si la infància és la pàtria (Rilke), la seva pàtria és la llibertat. La llibertat d’una infància viscuda lluny de la pàtria, a l’inhòspit exili de la Hamada algeriana on s’aixequen els campaments de refugiats sahrauís i on va néixer i créixer com una nena feliç i lliure. Amb l’àvia va aprendre que, al desert, l’obscuritat de la nit és un lloc segur. Al costat de l’avi, nòmada enganxat a un transistor, escoltava les notícies del món i en volia saber més. La mare era la seva força, l’abraçava sense retenir-la. I el pare l’animava a estudiar i a ser independent. I així és com Ebbaba Hameida, que ara té 28 anys, ha vençut les pors, s’ha fet periodista compromesa de ràdio i televisió, denuncia l’ocupació del seu poble i és una ferma defensora dels drets humans i els drets de les dones. El 8 de març del 2019 va llegir, al costat d’altres companyes, un manifest en reivindicació de la funció social del periodisme i el seu posicionament pels valors d’igualtat i contra les discriminacions i violències masclistes i des del maig del 2020 forma part de la junta directiva de Reporters Sense Fronteres. Ebbaba, que viu i treballa a la Península, torna sovint al desert a retrobar unes arrels que no l’atrapen però la nodreixen d’indignació i activisme polític. (Demà parlarem d’un conflicte oblidat/silenciat: “la qüestió sahrauí –diu ella– ja no està present en l’agenda mediàtica”). La nodreixen també de llibertat, la que va respirar en la infància sota les estrelles, la que s’aprèn compartint l’essencial i no acumulant res que no es necessiti, la que dibuixa una pàtria sense murs, ni espolis, ni almoines.