Opinió

LA GALERIA

Sopa de Cap de Cabra

Sopa de Cabra té regust de poció màgica i sona bé quan el criden alhora milers de persones

És ben sabut, perquè se n’ha fet força promoció, que recentment s’ha reeditat Goats Head Soup (1973), disc de The Rolling Stones que va tenir la mala sort de publicar-se originàriament després de l’intocable Exile on Main St. (1972), considerat un dels cims creatius del grup britànic. A favor –segons alguns, en contra; sobre gustos, ja se sap– de Goats Head Soup, hi ha el fet que conté una de les balades clàssiques dels Stones, Angie, single d’enorme èxit que va aconseguir que el disc encapçalés les llistes dels discos més venuts en molts països del món. Per als catalans, Goats Head Soup, la Sopa de Cap de Cabra, té un component emocional afegit, perquè va acabar donant nom –amb una mínima adaptació– al que probablement ha estat el grup de rock més important que ha donat el país en la seva pròpia llengua. La veritat és que el nom va ser una bona tria per a la banda gironina: Sopa de Cabra té un lleuger regust de poció màgica i sona bé quan el criden milers de persones alhora en un pavelló. A més, va inspirar la simpàtica cabra banyant-se en un plat de sopa, que Pep Duixans els va dibuixar per a la galeta del seu primer elapé.

Segons recorda Pep Blay en el llibre Sopa de Cabra. Si et quedes amb mi (Plaza & Janés, 2002), el grup va triar el nom a correcuita quan havia de tocar, el 27 d’octubre del 1986, a les actuacions alternatives de les Fires de Sant Narcís. Joan Cardona, en Ninyín, volia tenir un grup que es digués Ninyin’s Mine Workers Unions Band, però el nom resultava massa llarg per entrar en el cartell d’aquell concert, i un dels seus organitzadors, en Quim del bar Boira, els va dir: “Asseieu-vos en una taula i no us aixequeu fins que no tingueu un altre nom. Jo ja us poso unes cerveses...” I així van anar passant les rondes de cerveses gratis i els noms que anaven descartant –Rampells, Rostolls, Matolls, Belladona–, fins que en Quim els va dir que si no tenien un nom no tocarien, i ells van demanar una pròrroga fins l’endemà... amb més cerveses. “Aquesta vegada, però, van afinar una mica més. Que si el rock i la bruixeria, que si el dimoni, que si els beuratges, la màgia... Abracadabra, Pota de Cabra... Sopa de Cabra!”, sembla ser que va proposar en Ninyín. “L’endemà, el mateix Ninyín va certificar que un disc dels Rolling Stones [...] es deia Goats Head Soup... Quan es fessin famosos, quedaria molt bé dir-ho. Al cap i a la fi, era l’única referència musical en què coincidien tots cinc: els agradaven els Rolling Stones.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.