Sant Joan i el TC

Men­tre als Països Cata­lans la diada d'avui és fes­tiva, una jor­nada per cele­brar l'arri­bada de l'estiu, a les espa­nyes s'han aixe­cat d'hora per anar tre­ba­llar –bé, aquells que tenen la sort de tenir una feina. Qui també ha anat cap al seu lloc de tre­ball són els magis­trats del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que ni en data tan asse­nya­lada per als cata­lans no des­can­sen en el seu ferm camí per reta­llar el nos­tre Esta­tut. És ben sabut que una de les coses que té més cap­fi­cats els insig­nes magis­trats i que, per tant, hau­ria estat objecte d'inten­sos debats, és el fet que l'Esta­tut defi­neixi Cata­lu­nya com una nació. Es veu que allò que els fa més por és que aquesta defi­nició sigui una escletxa legal per la qual es coli la inde­pendència del país. Com si això que una comu­ni­tat se senti o no una nació sigui, per dir-ho d'alguna manera, quan­ti­fi­ca­ble o defi­ni­ble sobre el paper. Com si el poble de Cata­lu­nya quan esti­gui pre­pa­rat i li passi per la bar­re­tina no pugui enge­gar a dida cons­ti­tu­ci­ons com l'espa­nyola i ins­ti­tu­ci­ons com el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.