El rei ens crisparà sempre

Es veu que a Catalunya l’emprenyament –dit també cabreig o, més políticament correcte, irritació o enuig– ens dura unes poques hores. Són escalfades momentànies. I després, tot oblidat i mar en calma. Com a mínim així ho deu pensar el ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, quan diu que Felip de Borbó ja pot posar els peus a Barcelona. Que havent passat l’1-O i la sentència del president Torra, Catalunya torna a ser terreny segur per al monarca. En canvi, segons Campo, fa quinze dies la seva presència trencava la convivència i crispava la societat catalana. Un petit apunt per al ministre Campo: la presència de Felip de Borbó crispava la majoria de la societat catalana fa quinze dies, la crispa avui i la crisparà la setmana que ve. I la següent. I la següent. En concret, ens crispa de manera molt especial des del 3 d’octubre del 2017, dia que va decidir donar l’esquena als ciutadans que van ser víctimes de la brutalitat policial per exercir el dret democràtic de votar. El rei va escollir estar al costat de la violència, de l’autoritarisme i de la repressió. I per això la seva presència ens crispa. Però no pateixi, ministre, que Catalunya no és un camp de mines, com alguns volen fer creure. Sinó que la immensa majoria demostra el rebuig pacíficament. Ahir, avui, demà i quan faci falta.