De reüll
El cel per als perseguits
La indefensió que genera l’Estat en un ciutadà no s’hauria de permetre
Tamara Carrasco va ser absolta finalment del delicte de terrorisme dos anys i mig després de la seva condemna social, mediàtica i penal, que la va obligar a estar tancada, dins de casa primer i més tard al seu municipi, durant tot un any. Li van escapçar la llibertat, el pal de paller de les societats modernes i democràtiques i un dels valors més preuats de què fan gala els governs dels països de l’Europa Occidental. I ho van fer, segons la jutgessa que va dictar sentència ahir, amb un conjunt de proves molt poc serioses presentades per la Guàrdia Civil. Ha estat la mateixa jutgessa qui ha assenyalat aquesta greu deficiència en la feina d’un col·lectiu que actua amb tot el poder d’un estat, la qual cosa hauria de suposar l’aplicació d’uns controls estrictes sobre aquest cos de seguretat. Però no hi ha res de tot això. No només tenen poder, sinó que, a més a més, gaudeixen d’una impunitat extraordinària que els ha permès detenir, emmanillar, empresonar, confinar i finalment exposar una dona de 37 anys com a terrorista perillosa davant de tota la societat i tot per un missatge de WhatsApp, la procedència digital del qual aquest cos policial va afirmar que desconeixia. La indefensió i la vulnerabilitat generada per un estat al seu ciutadà és una petja que cap estament no hauria de permetre.
