La importància de ser honest(a)

De cap de les maneres la meva intenció és donar lliçons de cap mena, simplement des de fa temps reflexiono sobre la importància de l’honestedat en la política, tan necessària en els temps convulsos que vivim a tots nivells i concretament en una Catalunya que va de cara a unes eleccions imposades per un règim que es carrega els presidents elegits democràticament que no li agraden.

Penso que qui tria fer política hauria de tenir una indiscutible voluntat de servei; ningú s’hauria de dedicar a l’exercici de la política per satisfer una ambició malaltissa que passa per sobre de tot i de tothom i alimentar el seu egocentrisme, però no sempre és així. Hem convertit la política en espectacle i alguns polítics s’han cregut els protagonistes d’una fama que els eximeix de qualsevol compromís adquirit amb els seus electors o de la voluntat de servei que els hauria de caracteritzar.

L’honestedat és un valor humà consistent a comportar-se amb coherència amb el món, els fets i les persones, d’acord amb els valors de la veritat i la justícia. No es tracta d’exercicis de seducció interessada i dissimulada amb recursos artificials. Hi ha molts tipus de corrupció. Tots associem la corrupció a l’economia, als diners, però la corrupció moral és tant o més nociva i encara més perillosa, perquè costa més de descobrir.

L’honestedat en política és possible i hi ha molts polítics honestos, que quedi clar. Un polític honest és aquell que entén la política com una eina per aconseguir el bé comú, no el propi. L’honestedat, la veritable, la transparent, és lideratge i requereix coratge, humilitat i sinceritat.

Per què faig aquesta reflexió? Perquè vivim en un món que ha de canviar i en un país, Catalunya, que també ha de canviar si vol viure amb dignitat. La primera cosa que ha de fer és segar cadenes i al mateix temps repensar com es vol governar, com vol que la vida dels seus ciutadans sigui millor i més digna. Fa temps que a tot arreu es parla de repensar la democràcia. La democràcia i la manera de fer política. La democràcia té valor si els representants són honestos, si generen confiança, sense ombres ni dubtes, si ens demostren que a banda de la legítima ambició que d’alguna manera tothom té perquè és el motor dels nostres somnis, el que preval és la defensa de les promeses fetes, dels compromisos adquirits, no el seu narcisisme ni el seu ego. La política no espectacle. Com va escriure en Rousseau, els que intenten tractar la política i la moral de manera separada no entendran mai ni la política ni la moral. No hi puc estar més d’acord, tot i que potser en llenguatge actual hauríem de parlar d’ètica o de comportament exemplar més que de moral, que podria tenir connotacions equívoques.

Penso que ens aniria molt bé que la classe política en general, i alguns personatges que em venen al cap en particular, reflexionessin sobre la importància de ser honestos, perquè tard o d’hora les màscares cauen i estem en un moment històric en què les màscares són inacceptables. Ho devem als nostres exiliats, als nostres presos, a les 2.850 persones represaliades i a la gent que any rere any ha sortit al carrer amb l’esperança de viure en un país millor. No ho oblidem quan calgui votar, en unes primàries o en les eleccions a les quals ens han abocat, no sigui que després de discursos que ens fan batre el cor ens trobem amb un altre president inhabilitat per posar-se un nas de pallasso i amb quatre anys d’anar fent i anar tirant, amb una quasi segura majoria absoluta independentista que l’experiència ens diu que no serveix per a res si no es tenen plans i coratge o les ganes necessàries de posar-ho tot en risc per aconseguir ser lliures.

Ja sabem a quin joc juguem i qui no el vulgui jugar, que deixi de somiar amb cotxes oficials i catifes vermelles i que intenti alimentar el seu ego amb qualsevol altra cosa que no sigui la política. El moment és massa important per no entendre que necessitem líders honestos i creïbles que lluitin pel bé comú, i el bé comú, avui, es resumeix a marxar al més aviat possible.