Sense canvis, malament rai
Històricament, els grans canvis en el sistema econòmic s’han produït després d’una guerra. Afortunadament, no hem patit cap guerra, però sí una pandèmia de proporcions mundials, amb uns resultats que coincideixen en part amb els d’una guerra: per exemple, la crisi econòmica que ens cau al damunt, amb el tancament d’empreses i les protestes dels treballadors que reclamen la continuïtat o una indemnització adequada.
La solució que pugui trobar-se ha de beneficiar tant el capital com el treball. Els accionistes han de trobar un major rendiment al capital aportat i la millor manera d’aconseguir-ho és amb el compromís del factor treball per obtenir uns millors beneficis, que suposin també un increment del sou que reben. Per exemple, amb una major productivitat o amb una rebaixa de les despeses, i amb propostes que arribin del factor treball més que del factor capital. Actualment, els treballadors no estan gaire o gens interessats en el balanç i el compte de resultats de l’empresa. Aleshores podem veure protestes tan inútils com les d’una empresa que ha perdut tot el capital i que està en fallida, sense que el factor treball en tingui consciència.
Un treballador no interessat en els resultats de l’empresa hauria de desaparèixer, al mateix temps que el directiu o el soci capitalista que es mira els treballadors com una partida comptable més de la seva empresa.
No em pertany, ni puc anar més enllà. La dictadura franquista va fer una prova amb l’entrada de treballadors en el consell d’administració de les empreses, però el sistema no va funcionar per totes les raons del món. La participació de les dues parts s’hauria de fer seriosament i respectuosament; que col·laboressin, més que fer-se la guitza amb mesures administratives o la petició d’impossibles. En els darrers anys del franquisme vaig conèixer dirigents sindicals que no sabien llegir un balanç; així no anem enlloc. Avui dia estem millor, però hauríem d’aconseguir que el treballador que té molta traça a fer anar una màquina tingués uns mínims coneixements de comptabilitat.
Crec sincerament que si no es revisen les relacions capital-treball no anirem gaire lluny. Amb la millora dels ingressos dels qui no són socis capitalistes o directius es pot recuperar una classe mitjana que tots els analistes econòmics creuen que s’està rebaixant o desapareixent; un fet que anunciaria una revolució social: els rics, cada cop més rics i la resta, cada cop més lluny.
Les guerres o les pandèmies són remaleïdes, però en podem treure algun profit, ja que si no és així serà un desastre.
Agrairia conèixer altres solucions al problema exposat. I no em diguin que la solució és que tots siguem uns sants, mentre veiem com els rics es passegen amb el seu iot mentre la resta ens limitem a veure sèries de televisió. Alguns rics podran anar de vacances a la Lluna, però potser s’haurien de quedar, perquè a la tornada no seran rebuts benèvolament.
