Previsibles i acomodats

Anar a la natura, al bosc, als espais naturals, així en genèric i en teoria, no està prohibit ni és perillós. Quin és el problema, doncs? Que som previsibles, poc originals i un punt acomodats. Volem respirar aire pur, però, a més, que hi hagi bon aparcament, zones de pícnic, senyalització, camins adequats, que sigui idíl·lic i conegut. Ep, i que quedi bé a les fotos d’Instagram! I què acaba passant? Que anem tots a parar pràcticament allà mateix. Gaudir de la natura, de la muntanya, dels espais naturals, del bosc, és possible en temps de Covid. De bosc i de natura en tenim pràcticament a cada poble, arreu del territori. No són fagedes protegides, ni parcs naturals, ni reserves de la biosfera. Són boscos de pins o alzines de tota la vida. Potser no estan senyalitzats ni tenen una gran història al darrere. Però són ideals per anar a estirar les cames, respirar una mica d’aire pur, i jugar amb la mainada collint pinyes i castanyes. Unes hores per desconnectar i cap a casa. Sense multituds. I fins i tot sols! El problema és que no acabem d’assumir que la diversió i la desconnexió dels caps de setmana ja no pot ser la d’abans. Que la socialització l’hem de deixar unes setmanes de banda. Que passar el dia a fora no toca davant la segona onada d’una crisi sanitària d’aquestes dimensions. Que tot tornarà. Però ara no.