Problemes i solucions

L’ocupació és un problema o una solució en funció del lloc en el qual t’ha situat la vida. Per a tota la gent sense sostre és, qui ho pot negar, una solució, encara que sigui una solució incerta, desesperada i il·legal. Per als propietaris de sostres sense gent deu ser un problema, òbviament, tot i que en general és un problema petitíssim, ja que en la immensa majoria dels casos, quan es grata i se segueix el fil d’empreses, societats, Socimi i gestors, els propietaris d’habitatges ocupats són, a la fi, això que tan explícitament s’anomena fons voltor. O la Sareb, un altre monstre dels temps que és, en la seva pròpia existència, un símbol per recordar que en el capitalisme els beneficis són privats i les pèrdues, públiques.

En cap conflicte, en cap combat per a una causa, per més justa que sigui, és pot separar el bé del mal amb un tall net, simple i precís i, per tant, a l’entorn de l’ocupació hi ha de tot. No sé si màfies però sí pinxos que en fan negoci, complicacions en la convivència veïnal o fins i tot degradacions associades a aquells casos en què qui ve a compartir el replà no és gent desesperada a la recerca d’un sostre sinó tota la sordidesa d’una narcosala. A vegades, per cert, degradacions fomentades o consentides pels mateixos gestors dels interessos dels grans tenidors que compren blocs sencers i generant malestar esperen expulsar-ne els llogaters per després vendre’ls sense aquestes càrregues que ells, amb la delicadesa pròpia dels seus escrúpols i del seu negoci, anomenen “papus”. La vilesa també té jerarquies i es mesura per la quantitat de dolor que es provoca.

A l’estat espanyol hi ha 3,5 milions d’habitatges buits i unes cent mil ocupacions. D’aquestes, només un 5% són de petits propietaris. La mà invisible del mercat, sempre sàvia i hàbil quan es tracta d’explotar debilitats –i en aquest aspecte la por és tan útil com el desig o l’avidesa–, ens ha inundat amb anuncis d’alarmes. Mentre vostès, innocents criatures, són de vacances, o a fer el vermut o comprant cigrons, ocuparan el seu habitatge! I a El Mundo, a El Español, a Antena 3, que sempre donen aire a les tempestes que al PP, Vox o Cs els interessa desencadenar, deformen el conflicte, inflen el desassossec, generen odi i converteixen els ocupes en ombres deshumanitzades que ni riuen, ni ploren, ni sagnen. Un més d’aquests mals que les esquerres, malignes com són, sempre afavoreixen, com els migrants o els refugiats o els manters. I aquí tenim la contundència dels desocupes; per combatre-ho i per demostrar, una vegada més, que els nazis existeixen per acomplir serveis d’aquest tipus.

I malgrat tants anuncis, tanta xerrameca i tantes hores de pantalla, cap llum sobre el problema, cap informació lúcida sobre la legalitat. Sobre la distinció entre violació de domicili o usurpació i els diferents tractaments legals, velocitats i actuacions de la policia que l’una i l’altra comporten. I tampoc cap referència a lleis d’habitatge com les que es van aprovar amb tantes expectatives al Parlament català i que s’incompleixen de manera clamorosa. Lleis que havien i haurien de mobilitzar l’enorme parc d’habitatges tancats i buits que els grans tenidors mantenen com un simple producte especulatiu. Que havien de permetre’n la cessió per satisfer les doloroses emergències residencials que travessen el país.

A Catalunya, els grans propietaris acumulen uns trenta mil habitatges, la major part del BBVA, la Sareb, Blackstone, CaixaBank i Bankia. En terra de desnonaments i precarietat i amb tot el dolor humà i social que es genera, la recerca que fan de les sucoses rendibilitats que ofereix l’habitatge hauria d’eriçar la indignació dels esperits més manyacs. I fins i tot, i que Déu em perdoni, fer-nos venir ganes d’exclamar un d’aquells “expropíese” bolivarians que sonaven exòtics. De fet, amb una mesura tan sensata, moderada i justa com expropiar els habitatges de la Sareb i les entitats que hagin rebut recursos públics, per incorporar-los al raquític parc d’habitatges públics del país, l’ocupació començaria a deixar de ser, a la vegada, el problema i la solució.