Opinió

Tribuna

Problemes i solucions

“A l’Estat espanyol hi ha 3,5 milions d’habitatges buits i unes cent mil ocupacions. D’aquestes, només un 5% són de petits propietaris

L’ocu­pació és un pro­blema o una solució en funció del lloc en el qual t’ha situat la vida. Per a tota la gent sense sos­tre és, qui ho pot negar, una solució, encara que sigui una solució incerta, des­es­pe­rada i il·legal. Per als pro­pi­e­ta­ris de sos­tres sense gent deu ser un pro­blema, òbvi­a­ment, tot i que en gene­ral és un pro­blema petitíssim, ja que en la immensa majo­ria dels casos, quan es grata i se segueix el fil d’empre­ses, soci­e­tats, Socimi i ges­tors, els pro­pi­e­ta­ris d’habi­tat­ges ocu­pats són, a la fi, això que tan explícita­ment s’ano­mena fons vol­tor. O la Sareb, un altre mons­tre dels temps que és, en la seva pròpia existència, un símbol per recor­dar que en el capi­ta­lisme els bene­fi­cis són pri­vats i les pèrdues, públi­ques.

En cap con­flicte, en cap com­bat per a una causa, per més justa que sigui, és pot sepa­rar el bé del mal amb un tall net, sim­ple i precís i, per tant, a l’entorn de l’ocu­pació hi ha de tot. No sé si màfies però sí pin­xos que en fan negoci, com­pli­ca­ci­ons en la con­vivència veïnal o fins i tot degra­da­ci­ons asso­ci­a­des a aquells casos en què qui ve a com­par­tir el replà no és gent des­es­pe­rada a la recerca d’un sos­tre sinó tota la sor­di­desa d’una nar­co­sala. A vega­des, per cert, degra­da­ci­ons fomen­ta­des o con­sen­ti­des pels matei­xos ges­tors dels interes­sos dels grans teni­dors que com­pren blocs sen­cers i gene­rant males­tar espe­ren expul­sar-ne els llo­ga­ters per després ven­dre’ls sense aques­tes càrre­gues que ells, amb la deli­ca­desa pròpia dels seus escrúpols i del seu negoci, ano­me­nen “papus”. La vilesa també té jerar­quies i es mesura per la quan­ti­tat de dolor que es pro­voca.

A l’estat espa­nyol hi ha 3,5 mili­ons d’habi­tat­ges buits i unes cent mil ocu­pa­ci­ons. D’aques­tes, només un 5% són de petits pro­pi­e­ta­ris. La mà invi­si­ble del mer­cat, sem­pre sàvia i hàbil quan es tracta d’explo­tar debi­li­tats –i en aquest aspecte la por és tan útil com el desig o l’avi­desa–, ens ha inun­dat amb anun­cis d’alar­mes. Men­tre vostès, inno­cents cri­a­tu­res, són de vacan­ces, o a fer el ver­mut o com­prant cigrons, ocu­pa­ran el seu habi­tatge! I a El Mundo, a El Español, a Antena 3, que sem­pre donen aire a les tem­pes­tes que al PP, Vox o Cs els interessa des­en­ca­de­nar, defor­men el con­flicte, inflen el des­as­sos­sec, gene­ren odi i con­ver­tei­xen els ocu­pes en ombres des­hu­ma­nit­za­des que ni riuen, ni plo­ren, ni sag­nen. Un més d’aquests mals que les esquer­res, malig­nes com són, sem­pre afa­vo­rei­xen, com els migrants o els refu­gi­ats o els man­ters. I aquí tenim la con­tundència dels deso­cu­pes; per com­ba­tre-ho i per demos­trar, una vegada més, que els nazis exis­tei­xen per acom­plir ser­veis d’aquest tipus.

I mal­grat tants anun­cis, tanta xer­ra­meca i tan­tes hores de pan­ta­lla, cap llum sobre el pro­blema, cap infor­mació lúcida sobre la lega­li­tat. Sobre la dis­tinció entre vio­lació de domi­cili o usur­pació i els dife­rents trac­ta­ments legals, velo­ci­tats i actu­a­ci­ons de la poli­cia que l’una i l’altra com­por­ten. I tam­poc cap referència a lleis d’habi­tatge com les que es van apro­var amb tan­tes expec­ta­ti­ves al Par­la­ment català i que s’incom­plei­xen de manera cla­mo­rosa. Lleis que havien i hau­rien de mobi­lit­zar l’enorme parc d’habi­tat­ges tan­cats i buits que els grans teni­dors man­te­nen com un sim­ple pro­ducte espe­cu­la­tiu. Que havien de per­me­tre’n la cessió per satis­fer les dolo­ro­ses emergències resi­den­ci­als que tra­ves­sen el país.

A Cata­lu­nya, els grans pro­pi­e­ta­ris acu­mu­len uns trenta mil habi­tat­ges, la major part del BBVA, la Sareb, Blacks­tone, Cai­xa­Bank i Bankia. En terra de des­no­na­ments i pre­ca­ri­e­tat i amb tot el dolor humà i social que es genera, la recerca que fan de les suco­ses ren­di­bi­li­tats que ofe­reix l’habi­tatge hau­ria d’eriçar la indig­nació dels espe­rits més manyacs. I fins i tot, i que Déu em per­doni, fer-nos venir ganes d’excla­mar un d’aquells “expropíese” boli­va­ri­ans que sona­ven exòtics. De fet, amb una mesura tan sen­sata, mode­rada i justa com expro­piar els habi­tat­ges de la Sareb i les enti­tats que hagin rebut recur­sos públics, per incor­po­rar-los al raquític parc d’habi­tat­ges públics del país, l’ocu­pació començaria a dei­xar de ser, a la vegada, el pro­blema i la solució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.