Benediccions i espolis

Si Pedro Sánchez buscava la benedicció del papa en la visita de dissabte, no hi ha cap dubte que l’ha obtingut. Ho diem perquè Francesc en un improvisat discurs va recomanar la lectura de Síndrome 1933, obra de l’intel·lectual comunista Siegmund Ginzberg, i va advertir del retorn d’ideologies sectàries que inventen pàtries i obren les portes a drames com la Segona Guerra Mundial. Un gest de complicitat amb qui acaba de passar una deplorable moció de tortura (nivell!) de part de qui pateix també duríssims atacs dels sectors ultraconservadors del seu establishment? Podria ser. Ginzberg denuncia els mecanismes que malmeten l’activitat política, com ara l’electoralisme continu, els governs que no governen, la llibertat d’expressió silenciada, l’obcecat discurs de l’odi que cala en el malestar social referint-se a l’ambient generat pel nacionalsocialisme als anys trenta i remarcant la perillosa analogia amb el moment actual. Una reflexió ben escaient. Però no perdem de vista tampoc que, malgrat la bona sintonia entre els dos estats (l’espanyol i el vaticà), hi ha interessos substancials en joc que fins ara s’han resolt a favor del més fort. Les immatriculacions: entre el 1998 i el 2015 la cúria va posar en nom seu 34.984 finques, la meitat no destinades al culte (cap a 100.000 si es compta a partir de 1946). L’IBI: no pot ser que serveis de perruqueria, aparcaments i discoteques no tributin com qualsevol altre negoci (per a més informació sobre aquest tema, un altre llibre: Iglesia SA, d’Ángel Munárriz, que documenta l’abast de l’espoli a l’erari públic). Santa negociació!