Els missatges ensucrats no curen

No sé si a vostès els ha passat, però a mi algunes persones m’han arribat a qüestionar la gravetat de la situació: “Vols dir que és tant com diuen?” I encara hi ha qui va més enllà, i dona per fet una cinematogràfica teoria de la conspiració governamental per tenir-nos a tots subjugats com xaiets. Són pocs, però a hores d’ara encara hi ha qui es mostra incrèdul. Es poden tenir dubtes, perquè la situació és inèdita. Incomprensió en molts moments, perquè les mesures van i tornen, es relaxen i s’endureixen amb una certa sensació d’improvisació. Indignació, perquè el sacrifici personal i econòmic és ingent i, en molts casos, irrecuperable. Perplexitat, perquè la pandèmia ens retalla drets fonamentals però som conscients que és molt difícil exercir-los plenament. En definitiva, que no és estrany que estiguem tots una mica desorientats i cansats mentalment. Seria estrany que no fos així. Però la realitat és evident i la situació sanitària és gravíssima. I l’aigua que baixarà, veient quina és l’evolució de les dades. Serà un hivern cru i ja no ho dissimula ningú. Els experts fa temps que ens avisen i les autoritats ja no gosen rebaixar-ho amb missatges optimistes. Ser realista és la millor actitud per afrontar els propers mesos. Perquè els missatges ensucrats no curen. Ni la incredulitat tampoc.